El último de los injustos Sobreviure a l'Holocaust

Claude Lanzmann

L'estoica dedicació de Claude Lanzmann a exposar les veritats de l'Holocaust no té parangó en la història del cinema, perquè ell és l'autor de la monumental Shoah (1985), i perquè diverses de les pel·lícules que ha fet després s'han servit de material gravat durant la producció d'aquella gran obra. Aquest és el cas també d'El último de los injustos, el nucli de la qual és una llarga entrevista que Lanzmann va fer a Benjamin Murmelstein el 1975.

Jueu austríac designat pels nazis per administrar el camp de concentració de Theresienstadt, Murmelstein va ser considerat per molts com un traïdor. ¿Víctima o perpetrador? Òbviament Lanzmann ha fet la pel·lícula per exonerar el personatge, però aquesta no ofereix respostes clares. Murmelstein, en qualsevol cas, es revela com una presència totèmica, que dirigeix el seu llegat com un actor disposat a menjar-se l'escenari.

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

L'estratègia narrativa de Lanzmann ha canviat respecte de Shoah. Si llavors el director es va mantenir furiosament invisible, aquí apareix en pantalla des del primer pla de la pel·lícula, i així mateix utilitza imatges d'arxiu per primera vegada en la seva carrera. Finalment, si Shoah parlava de mort, El último de los injustos parla de supervivència: la de Murmelstein, la dels més de 120.000 jueus que segons sembla va ajudar a salvar, la del judaisme mateix. I mentre ho fa resulta certament extenuant -són gairebé quatre hores de metratge-, però també fascinant, i molt trista, i reveladora, i gairebé tan grandiosa com el seu protagonis-

ta. N. S.