Albert Villaró: «La història ficció és una mina»

L'octubre del 1934, el general Batet entreveu el futur que l'espera, ser afusellat pels seus companys d'armes, i decideix no impedir la proclamació de la república catalana. A partir d'aquí s'inicia una línia d'esdeveniments alternativa en què Catalunya és independent però pateix l'ocupació nazi i la guerra civil espanyola no es produeix. Fins a arribar a la tardor del 1949, en què la desaparició de la xarxa d'espionatge catalana a Madrid obliga a actuar un antic resistent republicà refugiat a Ordino. És el moment, amb una Ca-talunya independent presidida per Manuel Carrasco i Formiguera, en què es desenvolupa Els ambaixadors, la novel·la d'Albert Villaró (la Seu d'Urgell, 1964) guanyadora del premi Josep Pla.

-¿S'ha deixat portar per l'actual procés sobiranista?

-No, el llibre ja estava escrit abans.

-¿I com ho veu, que la gent s'estigui plantejant una república catalana?

-Em fascina. Però jo això ja ho somiava abans. A més a més sóc andorrà, això no vol dir que m'agafi lluny... diguem-ne que no m'afectaria. Però no és una novel·la de tesi, és una novel·la pensada perquè la gent s'ho passi el màxim de bé possible. És una gran broma. I que em permet corregir injustícies de la història. Per exemple, Carrasco i Formiguera. El final de Carrasco i Formiguera és la cosa més trista, un dels episodis més patètics de la guerra civil. M'he pogut permetre donar-li una segona oportunitat, el paper que podria haver arribat a tenir.

-¿I Josep Pla?

-Apareix per allà. Un Pla molt Pla.

-¿I espia?

-Està per allà... També hi surt Sentís. I Gaziel i Josep Maria Planes. Però a partir del 6 d'octubre de 1934 aquests personatges reals són personatges de ficció. I tothom ho ha d'entendre així.

 

-¿Què és més el seu llibre, una novel·la d'història ficció o una novel·la d'espionatge, detectivesca?

-Hi ha una missió que s'ha de complir, obstacles i dificultats... Jo crec que està equilibrat. Però no és una novel·la de detectius; tot l'entorn la fa diferent.

-¿Patria, de Richard Harris [una novel·la policial en una Europa en què Hitler ha guanyat la guerra] ha sigut un referent?

-Patria és una novel·la extraordinària, per a mi va ser una revelació. Però n'hi ha moltes altres basades en ucronies: en català la gran ucronia són les Paraules d'Opòton el Vell, de Tísner. Un llibre molt divertit i erudit. També el faig sortir, a Tísner.

-Els historiadors són molt crítics amb la història ficció.

 

-Als historiadors no els deu servir de res, però per als literats és una mina inesgotable de possibilitats. Per a un escriptor la història es pot reconvertir, reprogramar, pots fer el que vulguis amb ella. Sempre que el món que creïs sigui versemblant.

-¿Com és la Catalunya que ha estat envaïda per Alemanya?

-Com França. Però el llibre no se centra en el període de la invasió. Hi ha fets que l'evoquen però la història passa en plena postguerra.

Notícies relacionades

Carmen Amoraga: «M'agrada escriure de persones corrents»

Aragó carrega contra els exconsellers que s'oposen al trasllat de les pintures de Sixena: "L'independentisme català somia amb una Catalunya més gran i això sempre és a costa d'Aragó"

-¿Hi ha material perquè en aquest escenari històric alternatiu acabi convertint-se en una sèrie?

-El fet d'haver completat la biografia dels personatges en un epíleg em tanca la possibilitat de fer seqüeles. Però hi ha moments, com la invasió nazi, que podrien permetre preqüeles. Encara que ni m'ho he plantejat.