Peter O'Toole, els ulls blaus que van immortalitzar Lawrence d'Aràbia

De personalitat extravertida i alegre però també díscol i combatiu, l'actor va rebre un Oscar honorífic el 2003

Imatges de l’actor Peter O’toole de la seva carrera com a actor. / The J-Saw (YOUTUBE)

3
Es llegeix en minuts

L'actor irlandès Peter O'Toole, mort aquest diumenge als 81 anys, passarà a la història del cine per la seva versatilitat, els seus magnètics ulls blaus i la seva magistral interpretació del coronel T.E. Lawrence a 'Lawrence d'Aràbia' (1962).

De personalitat extravertida i alegre però també díscol i combatiu, O'Toole va fer els seus primers passos en el món interpretatiu com a actor de teatre encarnant papers de Shakespeare per fer el salt a la televisió el 1954 i debutar en el cine, el 1959, com a actor de repartiment en un film menor, 'Kidnapped'.

De pare irlandès i mare escocesa, la seva data i lloc de naixement sempre han estat envoltats d'una certa imprecisió, i si bé algunes fonts asseguren que va néixer a Connemara (Irlanda), per a altres és oriünd de Leeds (nord d'Anglaterra).

Enfront d'aquesta ambigüitat, el mateix O'Toole acceptava com a data vàlida del seu naixement el 2 d'agost de 1932.

La seva versatilitat i el seu talent natural per ficar-se en la pell de personatges especialment complexos són àmpliament reconeguts.

Colossal interpretació a 'Lawrence d'Aràbia

No obstant, O'Toole passarà a la història per la seva colossal interpretació del controvertit coronel britànic T.E. Lawrence a 'Lawrence d'Aràbia' (1962), l'obra mestra de David Lean, on va regalar una de les millors interpretacions que s'han vist a la gran pantalla.

La màgia interpretativa que va oferir O'Toole donant vida al polèmic heroi anglès que va lluitar al front turc a la primera guerra mundial va sobrepassar les expectatives, tenint en compte que la seva elecció va arribar una mica de rebot, després que Marlon Brando Albert Finney haguessin rebutjat el paper.

La profunda implicació de l'actor en aquell projecte el va portar, fins i tot, a viure amb un beduí pels deserts de Jordània i el Marroc -dos dels països on es va rodar la cinta-, i diversos beduïns que van conèixer en vida el verdader 'Aurens' van arribar a dir que l'irlandès havia tornat a portar al desert l'autèntic coronel.

El film, un al·legat anticolonialista que va guanyar set Oscars, inclòs el de "millor pel·lícula" -si bé va ser Gregory Peck el que es va emportar el de millor actor per 'Matar a un ruiseñor'-, va ser un clar referent interpretatiu i argumental en la seva època i continua avui sent un dels grans clàssics de la història del cine.

'La Noche de los Generales'

Van arribar altres projectes de rellevància com 'La Noche de los Generales' (1966) o 'El Hombre de la Mancha' (1972), si bé cap de les seves altres pel·lícules va aconseguir superar l'aclaparador èxit de 'Lawrence d'Aràbia'.

L'Oscar se li va resistir vuit vegades. El 2003, va arribar a plantejar-se rebutjar el premi honorífic de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques dels EUA a tota la seva carrera perquè encara sentia que podia aconseguir-lo en competició.

Fora de l'univers interpretatiu, O'Toole va maltractar la seva salut amb una confessa addicció a l'alcohol i aquesta dependència del whisky el va situar el 1976 a la vora de la mort, quan li van haver d'extirpar part de l'estómac i l'intestí. Com a resultat d'aquells avatars, el seu pàncrees va resultar greument danyat i va passar a dependre de la insulina.

Entre altres problemes de salut amb què va haver de lidiar, també va patir una malaltia a la sang de la qual posteriorment es va recuperar.

El 1979 va tornar a la primera línia

El 1979, quan semblava que la seva carrera interpretativa havia perdut força, va participar en 'Calígula', amb Malcolm McDowell i Helen Mirren, i va tornar a implicar-se en altres projectes comercials fins que 'L'últim emperador', de Bernardo Bertolucci, i 'Troia' el van tornar a la primera línia interpretativa.

Notícies relacionades

El 2006 va rebre una candidatura com a millor actor dramàtic en els Globus d'Or i va quedar molt a prop d'obtenir, finalment, un Oscar el 2007 pel seu paper a 'Venus', un rodatge en què es va fracturar el maluc.

L'anunci de la seva retirada l'11 de juliol del 2012 va agafar per sorpresa el món del cel·luloide. En un comunicat, el seu publicista va explicar que l'intèrpret s'havia quedat "sense força" i que no tornaria.