«Intento que el lector se senti traït»

Shintaro Kago (Tòquio, 1969) no és un dibuixant de manga en voga. Dragon Ball, One Piece o Naruto estan als antípodes del que dibuixa ell: el seu estil és l'ero-guro, un gènere per a adults que es caracteritza pels excessos de sang, violència, sexe i excrements.

-Per a un català acostumat a llegir obres conegudes com Dragon Ball és molt difícil definir el que dibuixa...

-Opino el mateix... Òbviament el meu gènere és l'ero-guro. És a dir, té contingut eròtic (ero) i grotesc (guro). Però no crec que sigui un gènere estrictament japonès. Per exemple, en cine hi ha una pel·lícula alemanya que diu Nekromantik, que és similar al meu estil.

-¿Per què va decidir dibuixar aquest tipus de còmics?

-Quan era jove no era un gran lector de manga, només llegia els de més èxit, com tots els nens del Japó. Però no em van marcar. Els meus còmics es limitaven a reflectir les influències que jo tenia, que no era el manga japonès, sinó per exemple el sentit de l'humor de Monty Python i l'absurd, entre altres. El que vaig fer és plasmar-ho en manga japonès.

-¿I les revistes acceptaven publicar històries plenes de sexe, intestins, excrements...?

-Pensi que la indústria del manga és molt àmplia. No es limita als superèxits que arriben a altres països, sinó que hi ha revistes per a tots els públics.

-¿No ha tingut mai ganes de dibuixar una obra més... comercial i normal?

-Sí, m'ho he plantejat... He fet coses per a mi, però no les he presentat mai.

-¿En el futur podria fer-ho?

-Sí, em podria plantejar una història que no sigui del meu estil. Però tampoc seria reprendre un projecte antic, sinó que seria una cosa nova.

-¿Algun secret per captar el lector?

-Qualsevol autor que vulgui impactar el públic necessita sorprendre. Si una història és previsible, el lector perd l'interès. Jo treballo amb el concepte de traïció. Quan penso en una història intento buscar com fer que el lector se senti traït.

-També ha creat una línia de joguines mutilades...

-Em van convidar a participar en una exposició. Quan vaig pensar què podia exhibir, vaig pensar que uns dibuixos no tindrien gràcia. Vaig pensar que unes joguines tindrien molt d'èxit.

Notícies relacionades

¿Què passaria si Israel guanya Eurovisió? Els experts parlen: «Té opcions reals»

L’intimisme de Hamaguchi torna a aterrar a Canes

-Als seus mangues sempre hi apareixen excrements. ¿Coneix la figura del caganer?

-No el coneixia... ¿En puc veure imatges? [El periodista li mostra una foto de caganers] Sembla molt interessant.