PRESENTACIÓ A LA NAU GÒTICA DE LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA

Espriu i els seus deixebles

Exalumnes de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual fan el seu homenatge a l'autor de Sinera

Foto de família 8 Espriu, en primer pla, juntament amb el grup d’intèrprets de ’Primera història d’Esther’.

Foto de família 8 Espriu, en primer pla, juntament amb el grup d’intèrprets de ’Primera història d’Esther’. / ANDREU BASTÉ

2
Es llegeix en minuts
JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA

Pocs actes de l'Any Espriu tenen la càrrega emotiva de L'honor és nostre, Sr. Espriu. Una dotzena d'exalumnes de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (Eadag) faran la seva personal aportació amb un espectacle que va néixer d'un retrobament en un dinar fa gairebé un any. Xavier Bru de Sala, comissari de l'Any Espriu, va recolzar la proposta que es veurà, de divendres a diumenge, a la nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya (seu de la companyia i productora La Perla 29). «Teníem ganes de fer la nostra aportació sobre el món poètic d'Espriu, com a actors, gent cívica i amant de la poesia», va dir ahir Julià de Jódar, convertit en portaveu d'aquest grup de veterans.

La primera part de L'honor és nostre, Sr. Espriu consta d'una dramatització d'alguns dels seus poemes, proses i monòlegs. La segona serà un entremès, gairebé un esperpent, titulat Conversió i mort de Quim Federal, sota la direcció de Jordi Dodero, i que al seu dia va interpretar en un dels seus quatre papers Maria Aurèlia Capmany. El seu va ser un dels noms que van recordar ahir, en la presentació, Carme Sansa, Josep Anton Codina i Josep Minguell, tots exalumnes que van parlar amb passió juvenil d'aquella època. Capmany va ser, amb Carme Serrallonga, col·laboradora pròxima de Ricard Salvat, director de l'Eadag.

A la cúpula del Coliseum

Entre tots van fer de la cúpula del Teatre Coliseum, la seu de l'Eadag com una secció del Foment d'Arts Decoratives, el centre renovador del teatre català entre 1960 i 1970. Com va recordar Julià de Jódar, va ser un espai de llibertat en una època en què l'Institut del Teatre era anacrònic, i després gent vinculada a l'Eadag va exercir de motor en la renovació de l'Institut a inicis dels 70.

Notícies relacionades

«A l'Adrià Gual se sistematitza la posada en escena de l'obra dramatúrgica i poètica d'Espriu», va afegir De Jódar, amb obres com Ronda de mort a Sinera, Primera història d'Esther i La pell de brau. El mateix Espriu va ser testimoni de molts assajos. «Va ser un mestre, un director espiritual per a nosaltres» va dir Codina, que va lamentar que en aquest centenari no s'hagués tornat a muntar Primera història d'Esther, «la millor obra del teatre català», va sentenciar.

La presentació de Ronda de mort a Sinera va servir també de bateig de la companyia Adrià Gual que va arribar a participar a la Biennal de Venècia del 1970, quan l'escola va deixar la seva seu de la cúpula per instal·lar-se al carrer de Sant Elies ja en la seva última època. «Van ser dels primers que van fer teatre d'Espriu a Barcelona. Han tingut la gosadia i la capacitat de tornar ara amb aquella aroma especial de la cúpula del Coliseum», va recordar Bru de Sala d'un col·lectiu que va tirar endavant, com va apuntar el comissari de l'Any Espriu, en un entorn hostil com era el de la dictadura.