Viure el terror a casa

La por no és una pel·lícula de terror. Però fa terror. Ens proposa un viatge a l'infern, el d'una dona maltractada i els seus dos fills. I ho fa sense mostrar ni una sola bufetada. La por tampoc és una crònica social sobre la violència familiar, com al seu dia ho van ser El Bola (Achero Mañas, 2000) o Te doy mis ojos (Iciar Bollain 2003). És, més aviat, una reflexió sobre la maldat i l'anul·lació de la identitat de la víctima. La por -tan minimalista com inquietant- té moltes possibilitats d'entrar en el palmarès de la Setmana Internacional de Cine de Valladolid (Seminci), on ahir va ser presentada pel seu director, Jordi Cadena, i els seus protagonistes: Roser Camí i Igor Szpakowski (Polseres vermelles). Ramon Madaula, que dóna vida al gèlid maltractador, va causar baixa a l'estar rodant la sèrie televisiva Isabel (TVE).

Com ja va fer a Elisa K (2010), Cadena torna a adaptar per al cine una novel·la de Lolita Bosch, autora amb una narrativa que commou de forma «poètica i suggerent», segons el cineasta. De la mateixa manera, La por és una pel·lícula subtil. O, almenys, ho és en la majoria del seu (sorprenentment curt) metratge: 76 minuts. Només al final la subtilesa s'evapora i l'espectador és testimoni d'un fet terrible.

El personatge de Madaula no fa por ni pel que diu ni pel que fa sinó per les seves mirades i els seus silencis. No hi ha gaires diàlegs, però com a espectador el terror el sents igual a l'entrar a la casa d'una família barcelonina de classe mitjana-alta i veure els ulls de la mare i els fills. «El pare -va explicar Cadena- no és un malalt mental, sinó un psicòpata que actua mogut, entre altres coses, per l'odi. Per ell, la culpa sempre és dels altres malgrat que el que de veritat el terroritza és quedar-se sol. El meu objectiu ha sigut fugir de cli-xés i oferir més preguntes que respostes».

Una pel·lícula com La por no pot funcionar si els personatges no resulten creïbles. No és el cas. Aquí, et creus l'angoixa en què viu Manel, interpretat per Igor Szpakowski, que per construir el seu personatge va parlar amb amics que han viscut situacions similars. També et creus l'acolloniment de la mare, a la qual dóna vida Roser Camí, actriu amb tantes taules (especialment al teatre) que no va necessitar trucar a la porta de cap associació de maltractades per saber com viu una d'elles. I, per descomptat, també et creus l'odi que té a dins el cap de família (Madaula).

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

Patacada a la taquilla

Malgrat la bona acollida a la Semin­ci, Cadena no es va tallar i va pronosticar una segura patacada a la taquilla quan La por arribi als cines (el 22 de novembre). «Ja ha passat amb Caníbal. I també amb La herida. Ens clavarem tots una patacada. Segur», va destacar. A l'hora de respondre per què, el director va recórrer a la seva experiència com a professor de guió a la Pompeu Fabra. «Els meus alumnes volen dedicar-se al cine. Però entre el 60% i el 70% no veu cap pel·lícula espanyola per principi. Més del 50% només veu cine doblat. Els preguntes per Pedro Almodóvar i et diuen que és un hortera, un xoriço i que fa espanyolades. I quan els parles de la pirateria, el 80% està a favor d'ella i de la cultura gratis. ¿Com desmuntem això? No ho sé. És molt complicat». Tan complicat com desmuntar el masclisme que impera en la societat i que permet que casos com el de La por siguin, lamentablement, quotidians.