Un musical militant

Durant els anys de la guerra civil van arribar a Espanya gairebé 60.000 voluntaris de diferents països. L'idealisme que va impulsar aquests brigadistes a unir-se a la lluita contra el feixisme ha quedat gairebé en l'oblit escènic fins que fa dos anys a l'Arcola Theatre de Londres es va estrenar Goodbye Barcelona, obra amb llibret de Judith Johnson i música de KS Lewkowicz. La versió catalana ha arribat ara al Teatre del Raval.

La producció, amb muntatge de Fran Arráez, direcció musical de Dani Campos i traducció d'Eva Rosell, compleix el seu objectiu de rescatar, amb ajuda de la música, la memòria d'aquell episodi. Aixecar aquest musical emotiu, vibrant i de gran força didàctica té el seu mèrit en els temps que corren. I val la pena la seva permanència al cartell, no només perquè ho disfrutin els interessats per una història servida amb notable aurèola romàntica, sinó perquè arribi a les generacions a les quals la guerra els queda lluny.

Notícies relacionades

Mor Cesc Queral, que es va fer popular a TV3 amb la Vicenteta

Calahan Skogman: "La nostàlgia acoloreix bona part de la meva vida"

NOU ACTORS I TRES MÚSICS / L'espectacle explica l'aventura de Sam (Pau Quero), un noi de 18 anys que deixa Londres per unir-se a les Brigades Internacionals. La seva mare, Rebecca (Carme Mateu), acabarà seguint el mateix camí. Durant el conflicte, que es desenvolupa a més de Barcelona en escenaris com Belchite, Sam anirà coneixent personatges que el marcaran dins i fora de les trinxeres: el cínic veterà Jack (Pep Papell), l'anarquista Esteve (Antonio del Valle) i Pilar (Carol Rovira), una idealista de la qual s'enamora, a més a més de tots els que integren l'harmònic conjunt de nou actors i tres músics.

El muntatge necessita una mica més de ritme i d'energia, a més de la supressió d'algun reiteratiu passatge. A aquestes altures, el problema ha d'estar resolt. Si és així convencerà, perquè la música, amb una combinació de temes espanyols i himnes brigadistes, i l'entrega dels actors es guanyen l'aplaudiment d'un públic igual de militant.