Bruce Springsteen converteix el primer concert a Xile en un homenatge a Salvador Allende

Amb tres dècades de retard, el cantant nord-americà Bruce Springsteen ha debutat aquesta nit a Xile, als 63 anys, amb un apoteòsic concert de tres hores i mitja al qual han assistit unes 10.000 persones que han ballat, han cantat i, literalment, s'han agenollat davant el 'Cap'.

Acompanyat del seu inseparable grup, la E Street Band, el músic de New Jersey ha saldat el deute pendent des del 1988, amb Augusto Pinochet encara al poder, quan 'The Boss' va actuar en l'històric concert d'Amnistia Internacional a la ciutat veïna de Mendoza.

Llavors uns 5.000 xilens van viatjar fins a l'Argentina per veure'l en un recital en què va compartir escenari amb Inti Illimani i Los Prisioneros, dos dels grups més representatius de la resistència musical contra la dictadura.

"Vam tocar a Mendoza, però portàvem Xile al cor. Vam conèixer molts familiars de desapareguts. Portaven fotos dels éssers estimats. Va ser un moment que es va quedar amb nosaltres per sempre", ha confessat Springsteen.

La seva presentació a Xile ha coincidit amb el 40è aniversari del cop d'Estat que va derrocar Salvador Allende l'11 de setembre de 1973, el mateix dia precisament que va publicar el segon àlbum, 'The wild, the innocent & the E Street shuffle'.

Enmig de la nit, el músic nord-americà va interpretar en un perfecte espanyol la cançó 'Manifiesto', de l'assassinat cantautor xilè Víctor Jara, a qui Springsteen, que es declara un "músic polític", admira profundament.

La lletra d'aquest tema ("Yo no canto por cantar ni por tener buena voz, canto porque la guitarra tiene sentido y razón") il·lustra la concepció visceral i profunda de la vida que té Springsteen, amb una trajectòria personal que no ha estat exempta de dificultats i frustracions.

Aquest ha estat el moment més emotiu d'un concert sense estrèpits pirotècnics ni exhibicions digitals però ple d'energia, humor, complicitat i tendresa.

El públic que ha anat al Movistar Arena, bastant vellet, ha estat testimoni d'un esdeveniment insòlit que passa una vegada a la vida, com el pas d'un cometa.

A diferència d'altres figures de l'escena musical com Madonna o al seu dia Michael Jackson, Springsteen no ha perdut el contacte amb la realitat, principal font del seu talent com a recreador d'històries vives.

És el cor del rock per dret propi, perquè sempre ha tingut fe en el que fa, fins i tot quan no gaudia dels favors de l'èxit.

Tot ha començat a dos quarts de deu de la nit tocades quan al damunt de l'escenari han anat apareixent els músics de la E Street Band, aquella portentosa màquina capaç de fer rock, gospel, folk, country, soul i blues amb els mateixos ingredients.

Tot i que ja han mort Danny Federici i Clarence Clemons, el grup que acompanya Springsteen des de fa 40 anys segueix comptant a les seves files amb membres històrics.

Hi eren Steve van Zandt, Nils Lofgren i el bateria Max Weinberg, a més de la violinista Soozie Tyrell i el saxofonista Jake Clemons, nebot del desaparegut Clarence, fins a completar un grup de 16 músics.

"¡Hola, Xile, hola Santiago! ¡Que bé veure-us finalment!", ha saludat Springsteen.

A Xile, el cantautor nord-americà més famós després de Bob Dylan és bastant menys conegut que a Europa. Potser per això, els primers temes de la nit, 'We take care of our own', 'Death to my hometown' i 'Wrecking ball', inclosos en l'últim àlbum (2012), han estat rebuts amb relativa calidesa.

Però per al 'Cap' no n'hi havia prou. Llavors s'ha llançat a cantar sobre el públic, s'ha perdut entre la multitud i s'ha deixat portar a coll per tornar a l'escenari.

Havien transcorregut trenta minuts escassos de concert i ja s'havia ficat el públic a la butxaca. Era impossible no rendir-se davant de tot aquell enginy, força i autenticitat.

"¡Necessito saber que aquesta nit esteu amb mi!", li ha confessat a crits al públic, que l'apuntava amb el mòbil.

Després s'han succeït les descàrregues. 'Cadillac ranch', 'Because the night' (de Patti Smith), 'My city in ruins', 'Working on the higway', 'Atlantic city', 'Thunder road' i la llegendària 'The river'.

I enmig del deliri, espais per a la tendresa com quan ha fet pujar a l'escenari una rossa i portentosa noia que li ha demanat permís per cantar amb ell 'Waiting on a sunny day' o una noia embarassada que portava una ecografia en què es llegia "Bruce, balla amb la meva futura mare".

També hi ha hagut oportunitat d'escoltar 'The river', l'èxit que el va catapultar a la fama, 'Born in the USA', 'Born to run', 'Dancing in the dark' i una hilarant 'performance' del tema 'Shout' d'Otis Day and the Knights.

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

Springsteen ha fet el miracle. En tres hores i mitja el públic ha rejovenit 30 anys. Al final, s'ha acomiadat donant les gràcies i prometent tornar aviat.

El concert d'aquesta nit a Santiago ha estat part de la gira sud-americana per promocionar el seu últim treball, 'Wreckling ball' que els pròxims dies també el portarà a Buenos Aires i São Paulo i culminarà el pròxim 21 en el festival Rock in Rio.