Recuperar el temps

És una veritat universalment acceptada que 'A la recerca del temps perdut', set volums i gairebé 6.000 pàgines, és una de lesobres cim de la literatura. Però al lector corrent potser aquest cim de la literatura se li fa, per moments, una espècie d'Everest sense portadors ni campaments base. Ja ho deia el germà deMarcel Proust, Robert, metge de professió i l'home pràctic de la família, una família que creia ferventment en l'art: "El més trist és que les persones hagin d'estar molt malaltes o hagin d'haver-se trencat una cama per disfrutar de l'ocasió de llegir 'A la recerca del temps perdut'".

Notícies relacionades

Superdissabte de les lletres catalanes

El problema és a qui es convida

Potser no calgui. Un llarg estiu al davant i, és clar, moltes hores de dedicació, podrien servir per a l'objectiu d'enfrontar-se a l'extensió no ja només del text sinó també a les seves frases laberíntiques i boscoses. La més llarga, com s'encarrega de destacarAlain de Bottonal seu llibre 'Cómo cambiar tu vida con Proust', es troba en el cinquè volum de l'obra, anomenada comunament la 'Recherche' (és a dir, la recerca), i ocuparia uns quatre metres, cosa que no deixa de ser paradoxal si es té en compte que a part d'una infinitat de malalties, reals o inventades, Proust va patir asma i és fàcil imaginar-se'l ofegant-se en la longitud de les seves pròpies frases.

>>Llegiu la informació completa sobreles novetats en el centenari de la 'Recherche'de Proust a e-Periódico.