'About the pink sky', d'esquena al públic

Retrat d'una adolescent que intenta tornar una cartera plena de diners al seu legítim propietari,la pel·lículaAbout the pink skysembla presumir de la seva negativa a buscar la implicació de l'espectador, o almenys això demostren el seu ritme lent, la seva carència de música en la banda sonora i una fotografia en blanc i negre que, almenys en aparença, no té una funció temàtica o narrativa sinó merament estètica.

Ara bé, el director, Keiichi Kobayashi, sembla servir-se d'aquest format, i d'altres mètodes com l'absència gairebé total d'adults en el relat, per convertir el film en una cosa semblant a un assortiment de records de joventut per reflectir la comèdia, el drama i l'ímpetu que li són inherents.

Notícies relacionades

Guillermo del Toro: «Els meus amics són els monstres»

'Pacific rim', toc analògic i 'blockbuster' digital

El problema és que del minimalisme escollit per Kobayashi a penes en resulten imatges impactants o converses de relleu. La pel·lícula simplement avança sense rumb definit durant més temps del necessari, considerant que no arriba a un destí rellevant ni agafa desviaments valuosos durant el camí. Diverses escenes, per exemple, es limiten a observar la protagonista mentre intercanvia crits amb les seves amigues durant minuts.

Precisament, que la noia resulti absolutament irritant és potser el principal problema que arrossega el film, perquè els pocs esdeveniments a priori destacables es veuen sabotejats per la seva presència.