entrevista amb el Grup de pop donostiarra

Duncan Dhu: "El nostre retorn no és cap exercici de nostàlgia"

Duncan Dhu :«El nostre retorn no és cap exercici de nostàlgia» / periodico

3
Es llegeix en minuts
NÚRIA MARTORELL / Madrid

Els autors deCien gaviotastornen a volar. Duncan Dhu torna amb material inèdit després de 12 anys ambEl duelo. Sis peces i un primer senzill amb un títol que despista, tractant-se com és d'un nou començament:Cuando llegue el fin. Mentre el gravaven al cantant el van operar del cor. I la seva percepció de la vida, diu, «va canviar en tots els aspectes». «S'ha de viure el present sense ni tan sols pensar en el mitjà termini», aconsella. El grup donostiarra llança a més unpack amb grans èxits que inclou un DVD amb l'últim recital gravat a Barcelona el 1999 a Luz de Gas. El retorn inclou una gira, primer per Llatinoamèrica i després per Espanya. El punt de partida: precisament Barcelona, el 8 de novembre, al Palau de la Música.

-Pregunta simple i concreta, ¿per què torna Duncan Dhu?

-Mikel Erentxun: doncs no hi ha una resposta senzilla. Han passat un munt de coses perquè sigui així. Des de fa un temps s'ha donat un acostament musical que ha sigut fonamental. Vam tornar a compartir discos, influències. Paral·lelament, ja abans vam escriure junts una cançó per al meu últim disc en solitari,Mapas en el hielo, i vam compartir escenaris un parell de vegades. Els camins anaven confluint.

-Però el detonant va ser una estratègia de mercat: reunir-se només per al mercat llatí.

-M. E.: Sí. La proposta va venir via Amèrica, per fer una sèrie de concerts i treure un recopilatori, un deute contret perquè només vam fer un bolo a Mèxic. I a partir d'aquí tot va anar creixent. S'hi va sumar la companyia espanyola, ens va demanar una cançó nova i vam començar a treballar. Una ens va portar a dues, dues a quatre i quatre a sis... Tot això era impensable, però ara estem totalment ficats en el paper, disfrutant i nerviosos amb l'aventura.

-¿Quines diferències hi ha entre aquest Duncan Dhu i el dels inicis, quan corria un altre estiu, el del 84?

-M. E.: ¿A part dels cabells blancs? [rialles]

-Diego Vasallo: Moltes. Pot semblar que el so d'aquest nou elapé remet als nostres inicis i així és, però té un altre pes. Es nota el pas dels anys en la nostra forma d'interpretar. Es reviu l'essència de Duncan Dhu però amb més densitat.

-¿Riscos i beneficis d'aquest retorn, després de 12 llargs anys?

-M. E.: De riscos no n'hi ha, almenys artístics, que són els importants. Estem disfrutant. I si el risc és que no es venguin les entrades o el disc com s'esperava, el perill el tens sempre que llances un nou àlbum. No tenim mires o expectatives desitjades, així que no hi podrà haver sensació de fracàs. Estem disfrutant tant amb aquest disc nou que ja ens donem per satisfets.

-Però tal com està el panorama...

-D. V.: Quan tens ganes de fer una cosa, el millor és oblidar-se de les circumstàncies, de la crisi... No pots estar pendent d'aquests factors externs. Ens hem concentrat a crear sis cançons noves i en el que seran aquests concerts.

-El 2010, precisament vostè va dir que Duncan Dhu no tornaria perquè no li agradava la nostàlgia.

-D. V.: Això no és un exercici de nostàlgia, encara que amb la sortida del recopilatori ho pugui semblar.

-M. E.: El que ens fa trempar és que surt un disc nou que ens ve de gust presentar juntament ambCrepúsculo, del qual no vam arribar a fer gira. Els concerts seran meitat grans èxits i meitat peces que no han estat mai sobre un escenari. Així que hi haurà nostàlgia i actualitat.

-Dos d'aquests sis temes nous els canta Vasallo. ¿Reivindica així aquesta faceta que va desenvolupar des que fa 14 anys va guardar el baix a la funda i no el va tornar a treure?

-Fins i tot l'he hagut de portar a reparar [rialles]. Va sortir d'una forma fluida. Vaig proposar fer una versió en castellà d'una cançó menorquina que jo ja cantava,Plora guitarra. I una altra adaptació en castellà, també d'Ortega Monasterio,Si fóssim gavines.

-Té tirada per les gavines...

-D. V.: [Rialles] Sí, ja ho veus: malaltís.

-El tercer integrant de Duncan Dhu, Juan Ramón Viles Mitxelena, és regidor del PNB a l'ajuntament. ¿Com veuen la situació política basca? ¿I la catalana?

Notícies relacionades

-M. E.: El País Basc viu una situació de tranquil·litat desconeguda, però la crisi castiga, així que la independència i la bandera passen a llocs més llunyans. La situació catalana la desconec.

-D. V.: A Euskadi es fa política sense el condicionant de la violència. Tant de bo segueixi així.