Comediants, 40 anys de llum

Quan era una criatura, a Joan Font, ànima i fundador de Comediants, el seu pare li explicava que les fogueres de Sant Joan, al seu Olesa de Montserrat natal, se celebraven per ell.«Les vivia amb molta il·lusió»,recorda. La flama va calar i aquells focs festius serien anys després una de les marques distintives d'una de les companyies teatrals més prestigioses del món. Foc, alegria i sol mediterrani. L'aventura de 40 anys portant la festa escènica als carrers i places de tot l'orbe arriba ara a les sales amb el documentalComediants, amb el sol a la maleta,dirigit per Elisenda Dalmau i Héctor Muniente. L'estrena de la cinta, divendres, anirà precedida d'un espectacle popular, demà (22.00 hores), a la façana de la Fàbrica Moritz. Seixanta membres del col·lectiu repassaran la seva trajectòria entre màscares, vols i pirotècnia.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

La pel·lícula narra cronològicament el viatge de Comediants, que va començar el 1971 quan un grup d'artistes va decidir tenyir de color els anys grisos de la dictadura. Un relat a manera de conte, amb tècniques pròpies del grup -ombres xineses i marionetes-, serveix de fil conductor per travessar aquestes quatre dècades de llums i alguna ombra. S'intercalen imatges d'arxiu i entrevistes amb els membres de la companyia -Font, Paca Sola i Jaume Bernadet, entre altres- i personalitats com Pasqual Maragall i Joan Manuel Serrat. Apareixen pinzellades dels moments de glòria, com els Jocs de Barcelona i d'Albertville, l'Expo de Sevilla o la hilarant actuació a la Grand Central Terminal novaiorquesa, i es recorda que amb ells van arribar els correfocs, FiraTàrrega, i es va reinstaurar el famós carnaval de Venècia. I el rècord: el 1987 van convocar 100.000 persones a la plaça Simón Bolivar de Bogotá.«La premsa va dir que els dimonis de Comediants havien tingut més audiència que el Papa»,rememora Font.

Instal·lats a Canet de Mar, aquests okupes dels espais públics van fer del seu art una forma de vida.«El que fèiem era una filosofia de vida, una convivència creativa i hippy», explica Sola. Per Font, l'exemple de Comediants pot servir als joves d'avui a perseguir els seus somnis sense defallir. A acostar-se a aquell sol lluminós que ells van aconseguir ficar a les seves maletes.