«No he tingut en compte els altres films de Superman»

Ho va fer ambWatchmen. I ara, amb Superman. Zack Snyder (Wisconsin, EUA, 1966) no té por dels fonamentalistes del còmic. Després d'atrevir-se a portar a la gran pantalla la novel·la gràfica d'Alan Moore, el cineasta recupera l'heroi nord-americà per excel·lència i ens explica la seva història des del principi. Amb l'apadrinament de Christopher Nolan (El cavaller fosc) i després d'haver amassat 90,4 milions d'euros el cap de setmana passat als EUA,El hombre de aceros'estrena avui a Espanya com la gran esperança per salvar una taquilla que va de mal borràs.

-¿Qui tenen més perill, els fonamentalistes d'Alan Moore o els de Superman?

-Quan Moore va publicarWatchmen jo vaig pensar que els meus somnis d'infància de Superman eren falsos i que el còmic de Moore era l'autènticament vàlid. Al fer la pel·lícula vaig voler fer justícia al còmic. I ara m'ha passat exactament el mateix amb Superman.El hombre de acerono és només una reivindicació de Superman sinó dels superherois en general. Només al dirigir el film m'he adonat que Superman tenia aquesta puresa a la qual jo havia estat fidel en la meva infància. I vaig voler mantenir aquesta puresa. La pel·lícula me la vaig prendre molt seriosament des del principi. Per exemple, molta gent em pregunta per què li vaig treure els calçotets. I això és una mostra més que m'he pres amb molta seriositat aquesta història. ¿Calçotets a sobre de la roba? Això no té cap sentit.

-No m'ha dit si té por dels fonamentalistes del còmic.

-No, no. No els tinc por. Jo també sóc fonamentalista.

-El guió està a càrrec de David S. Goyer, autor del còmic titulat L'incident, on Superman renunciava a la seva ciutadania nord-americana. ¿Va pensar a incloure una cosa tan summament transgressora en la pel·lícula?

-Era una opció a considerar, però s'ha de tenir en compte a quin públic et dirigeixes. Els que llegeixen els còmics estan molt assabentats i els pots explicar moltes més coses que si et dirigeixes als espectadors de cine. A més a més, s'ha de tenir en compte que per a molta gent, per als meus fills, per exemple, aquest és el seu primer Superman.

-¿Quins referents van tenir més en compte?

-David S. Goyer ho sap tot d'ell. La nostra intenció va ser agafar elements d'aquí i allà i donar una idea completa de la mitologia de Superman. El que no vam fer va ser fixar-nos en les altres pel·lícules. No les vam voler tenir en compte. Les vam deixar de banda.

-¿Quin tipus de cineasta s'ha de ser per realitzar Watchmen, 300 i El hombre de acero?

-Un relaxat. Jo sóc un director que, més que saber dirigir, sap fotografiar. Abans de ficar-me en el cine vaig treballar en publicitat durant molts anys, de manera que tinc un ull molt fotogràfic. Una altra cosa important és envoltar-se d'un equip de col·laboradors de confiança. No he treballat mai amb un actor que no estigués 100% convençut i involucrat en el projecte. Ser director és com estar en un circ. És la millor feina del món. És necessari que un disfruti amb això. Si no, s'ha de tornar a plantejar.

-Però s'ha de manar molt, ¿no?

-No si tens les coses clares. Jo dic com vull que quedi una escena i em faig entendre. Dibuixo molt. Dibuixo constantment [mostra el gargot que està fent durant la seva trobada amb la premsa] i faig servir les meves vinyetes per explicar-me.

-¿Satisfet del resultat?

-Sí, al 100%. I per això ha sigut fonamental la col·laboració del productor, Cristopher Nolan, que em va dir: a Hollywood es fan dos tipus de pel·lícules, les del director i les de l'estudi. Ell volia queEl hombre de acerofos de les primeres.

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

-¿Què va veure en l'actor britànic Henry Cavill per triar-lo com el seu Superman?

-És que s'assembla molt a Superman (rialles). És una persona que entén el concepte del servei. Ve d'una família de militars i té inculcat aquest esperit. Té l'impuls natural d'ajudar. Ho fa, per exemple, si veu algú en dificultats al carrer. I això és una cosa que no es pot representar. Això és una cosa que surt de tu.