«Em cabreja la paràlisi de BCN»

Ceret atrau els artistes espanyols. Primer va ser Picasso. I ara és el torn de Miquel Barceló. Però si el malagueny hi va passar llargues temporades i hi va crear algunes de les seves peces més singulars del cubisme, l'estada del mallorquí es preveu més curta i la seva producció més limitada. Barceló hi va arribar dilluns i se'n va avui. El temps just per ferParet seca, un mur de ceràmica de 5 metres d'amplada per 3 d'altura -«de moment, perquè va creixent i no sé fins on arribarà»-, que dóna peu aTerra Ignis,l'exposició que el Musée d'Art Moderne de Ceret li dedica -del 29 de juny al 12 de novembre- i que reuneix la seva última producció: un centenar de peces de ceràmica, totes inèdites.

Barceló estava ahir en plena feina, donant forma al mur a partir de 300capos, petits totxos treballats, alguns amb formes antropomòrfiques, però això no va ser obstacle per mostrar aquesta i les seves altres noves creacions a la premsa -la majoria francesa- i parlar dels seus projectes, i de tot una mica. Estava relaxat. I content mentre passejava entre les peces. Són obres grans, gerros i àmfores de formes heretades de l'antiguitat, algunes fracturades i d'altres inflades. «Accidents previstos. Encara que la voluntat no ho destina tot. L'art sempre s'ha construït sobre ruïnes», explicava mentre acariciava les peces, convidava a tocar-les i assegurava que per a ell són com quadros. «Utilitzo la ceràmica com si fos pintura, i la pintura com si fos ceràmica».

El resultat de les creacions sortides del seu nou taller de Mallorca el satisfà, l'uneix amb els seus ancestres i amb la tradició. I es nota. «M'agrada fer ceràmica amb foc, com es feia abans. Vaig pensar que era el moment de comprar el taller, abans que els tanquin tots i desaparegui una artesania tan fràgil. En pocs anys no quedarà ningú i es farà tot a la Xina». Els ancestres estan en l'argila utilitzada, la de Felanitx, casa seva, «la que sempre s'ha utilitzat per fer totxos, i després aberracions». Tot i la denúncia, no hi ha crítica en l'ús de totxos. Només tradició.

Com a la tradició mallorquina de construir murs amb pedres apel·laParet seca. Una obra que Barceló vol mostrar en altres parts, construïda amb les mateixes peces però amb diferents formes, «¿per què no un ziggurat», i emplaçaments. ¿A l'aire lliure? «O sota l'aigua. Seria perfecte». ¿Hi ha un projecte seriós? «Sí, una col·laboració amb un altre artista d'una obra submarina». I punt. No va voler dir-ne res més: «Porta mala sort si no està tot tancat».

PROJECTE A CATALUNYA / El mateix argument que va utilitzar per evitar parlar del projecte que planeja a Catalunya, tal com va avançar EL PERIÓDICO el novembre passat. De projecte n'hi ha. I «és gran». També és clar que no serà un encàrrec públic: «¡Tal com estan les coses és impensable!». Encara que quan l'economia anava bé tampoc ho va fer: «No m'ho van demanar. Si m'ho demanessin ho faria». Però s'ha de puntualitzar: Barceló sí que té una intervenció a Barcelona, la cúpula del Mercat de les Flors, si bé data del 1986.

Arribats a aquest punt la realitat del país s'imposa, en el terreny econòmic: «És tot molt inquietant. Tothom és molt pessimista i és terrible». I en el cultural: «La cultura no depèn solament dels diners, però quan no hi ha cap inversió és molt difícil que es facin coses». Tampoc la situació del català és per saltar d'alegria, segons Barceló: «Em sembla terrible com va desapareixent. A part de l'esforç de l'Estat central contra el català, hi ha també una mena de desídia nostra, cada vegada parlen pitjor a la ràdio i la televisió. Un dia parlaran en castellà i ningú se n'adonarà. És una degradació lenta».

En l'agenda d'ahir de Barceló no hi figurava el tema de la independència però sí parlar de la seva terra natal: «Mallorca forma part de Catalunya, sempre ha estat així, des del segle XIII. És una cosa orgànica, no una cosa política». I de Barcelona, la seva plaça d'adopció en la joventut: «Una ciutat amb la qual em sento molt lligat, per això em cabreja quan la veig així, amb aquesta paràlisi. Als anys 70, amb Franco, eracutrei gris, però era molt activa culturalment i també molt dinàmica. Era la gran capital cultural. S'hi feien coses extraordinàries, i ara mateix no».

La pròxima parada de l'artista, Nova York, i més obra inèdita: una sèrie de marines blanques i els retrats negres a amics amb lleixiu. «Difícils de crear i d'assimilar».

Vegeu el vídeo d'aquesta

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

notícia amb el mòbil o

a e-periodico.cat