El pop electrònic, ahir i abans-d'ahir

El passat és acumulatiu. El futur, no. I fins i tot en un festival que sempre ha projectat la seva ombra cap al futur, una data tan assenyalada com un vintè aniversari obliga per força a donar un cop d'ull enrere. Kraftwerk i Pet Shop Boys, il·lustríssimes icones de la música sintètica dels anys 70 i 80, representen la quota retro de Sónar 2013. KRAFTWERK

¿Què va fer determinant el període 1982-1986?

El 1982, el quartet alemany va començar a treballar en el seu novè disc; com sempre, als seus estudis de Düsseldorf. Trigaria quatre anys a completar-lo, un període llarguíssim per als seus estàndards, i acabaria sent el seu últim disc en moltíssims anys. La tecnologia havia avançat i Kraftwerk es va començar a familiaritzar amb l'instrumental digital, però el resultat no va ser del tot satisfactori. Per primera vegada, els pioners de la música electrònica sentien que el present els guanyava terreny. Electric café es va editar el desembre de 1986, però fins a última hora el grup va considerar un altre títol: Techno pop.

¿Què han aportat més enllà del repertori?

La gran aportació de Kraftwerk ha estat fer-nos percebre música allà on crèiem que no n'hi havia. I així, descobrint el paisatgisme implícit en una autopista o component simfonies per a calculadores de butxaca, conquistar per als humans un espai que crèiem ocupat per les màquines. Es percep Kraftwerk com un grup fred, deshumanitzat, mecànic. I és just al contrari. Els alemanys es van transformar en robots per estudiar la lògica de les màquines i ensenyar-nos a perdre-li la por. En termes bèl·lics, van ser espies infiltrats. En termes cristians, van donar la seva vida per nosaltres.

¿Les peces que integren un grup són substituïbles?

Tot i que Kraftwerk aparenti ser una unitat inalterable i impermeable a l'erosió del temps, queda molt poc de la formació original: només Ralf Hütter. Wolfgang Flür va ser el primer a abandonar, el 1987, quan el grup va frenar la seva activitat discogràfica. Karl Bartos va fugir el 1991, durant la recreació dels seus vells èxits a The mix, i fart de la seva escassa productivitat. Fins al 2008, Kraftwerk eren Ralf & Florian, però Florian Schneider també s'ha retirat sense causar cap trauma al seu públic. Això no és un grup de rock: és una fàbrica de so. I els antics tècnics són avui membres titulars.

¿Què suposà la seva primera actuació al festival?

Kraftwerk, el grup més representatiu del concepte música avançada, la banda clau de la música electrònica del segle XX, va beneir el Sónar el 1998. La seva presència va donar una nova dimensió al festival que, a partir d'aquell any, va deixar de ser només una cita per a aficionats a la música electrònica i es va colar al mapa de festivals amb prestigi per lluitar pels peixos més grossos. Per la seva part, el grup alemany, que només set anys abans havia tocat a la sala Zeleste sense omplir-la, va entrar a la lliga dels grans corrent pel planeta amb espectacles que, no pot ser d'una altra manera, tiren i tiraran de grans èxits.

¿Quina obra defineix més bé cada grup el 2013?

La central d'energia alemanya ha estat discogràficament tancada des del 1986. O gairebé. Les seves úniques gravacions en l'últim quart de segle són l'àlbum Tour de France soundtracks (2003) i el single Expo 2000 (1999). Kraftwerk ha assumit, i així ho hauríem de fer nosaltres, que la seva verdadera obra no és el seu pròxim disc sinó el mateix grup: Kraftwerk. I com a tal s'exhibeix ara en els museus i festivals més prestigiosos del planeta. Això sí, tractant-se d'art sonor, s'exposa en forma d'actuació musical. Aquesta vegada, amb un espectacle 3D. Cosa que convida a preguntar-se: ¿hi ha alguna cosa més vuitantes que el 3D?

PET SHOP BOYS

¿Què va fer determinant el període 1982-1986?

El 1982, un editor de la revista de fans Smash hits, Neil Tennant, i un estudiant d'arquitectura, Chris Lowe, van començar a compondre maquetes en un estudi del barri de Camden, a Londres. Obsessionats per Bobby Orlando, productor d'hiperenergètica música disco de Nova York, van aconseguir que aquest els produís el seu primer single, West End girls. Després d'un parell de senzills més, el duo britànic es convertiria en una de les últimes sensacions del tecno-pop; de les últimes, perquè quan Pet Shop Boys van publicar el seu primer disc, Please, el febrer de 1986, el gènere ja iniciava el seu declivi.

¿Què han aportat més enllà del repertori?

La gran aportació de Pet Shop Boys ha estat injectar profunditat emocional a la música de clubs. En un gènere aparentment superficial com el pop electrònic, el duo va abordar la política de les relacions humanes (o la política mateixa), els pecats de la vida moderna i fins i tot les patologies de l'artista, sense perdre mai de vista la seva condició de grup pop. Han estat seriosos sense perdre la lleugeresa, hedonistes sense perdre l'elegància. Han trobat la fórmula impossible: construir un grup de pop adult de ball. I així, han facilitat que el públic de la seva edat segueixi ballant sense sentir-se ja vell per fer-ho.

¿Les peces que integren un grup són substituïbles?

¿Algú es pot imaginar què passaria si Tennant o Lowe abandonessin Pet Shop Boys? ¿Hi ha alguna cosa més sòlida i a la vegada fràgil que un duo? És una estructura simètrica, però si s'esquerda no hi ha peça de recanvi. Per molts fitxatges que hagin fet en l'apartat de producció i per molts girs estilístics que hagin provat, Pet Shop Boys sempre han estat dos: ells dos. I no deixa de sorprendre la seva fidelitat mútua. Chris a penes ha gravat res fora del duo. I Neil només ha fet tímides escapades amb amics íntims: Electronic, The Killers, Rufus Wainwright... Es diria que van fer un pacte de sang.

¿Què suposà la seva primera actuació al festival?

Encara que sigui més que raonable intentar oblidar la seva anterior visita, Pet Shop Boys tampoc són nous a Sónar. Hi van actuar el 2002, any en què, encara ningú sap com, el duo va decidir que seria una gran maniobra de regeneració gravar un disc pop-rock. Entre les imatges més esgarrifoses que ha ofert el festival en els seus 20 anys d'història (Merzbow a la Capella dels Àngels, Chris Cunningham el 2011, Bruce Gilbert trepant el CCCB...) hi ha la de Neil Tennant tocant Home & dry amb guitarra acústica repenjat en un tamboret. Encara que la intenció del cantant no era espantar el públic.

Notícies relacionades

Tres locals amb solera resisteixen a la façana de la Barceloneta

Cervantes abans del ‘Quixot’

¿Quina obra defineix més bé cada grup el 2013?

A diferència de Kraftwerk, Pet Shop Boys encara és un grup de pop en el sentit més humà del terme. En la seva mentalitat tradicional, el seu present encara depèn de la seva última col·lecció de cançons i actualment el duo pateix una incontinència sorprenent. Nou mesos enrere van llançar el sobri Elysium (2012) i ja és a la fàbrica Electric (2013), un disc més enfocat a la pista de ball que compta amb la producció de Stuart Price, una versió de Bruce Springsteen (no, no és broma) i la presència del raper anglès Example. ¿Música avançada? Tècnicament, sí: el disc no sortirà a la venda fins al juliol.