Més que un club
El vot dels socis, l’escut del Barça contra el futbol modern
Avui toca parlar del Barça. Però no de l’empat d’ahir contra el Newcastle, en un mal partit del qual la millor notícia va ser el resultat. Ahir, el Barça jugava contra un equip anglès, però que és propietat del fons sobirà de l’Aràbia Saudita. I és que el futbol d’avui dia s’ha convertit en un escenari que remet als còmics d’Astèrix i Obèlix: mentre la Lliga és ocupada pels fons d’inversió, multimilionaris i petroestats, hi ha un club, habitat per barcelonistes indomables, que rebutja una vegada darrere l'altra l’invasor.
A Espanya, sense anar més lluny, la majoria de clubs són societats anònimes. Propietat de pocs accionistes. I, enmig d'aquest ecosistema financer globalitzat, sobreviu encara alguna raresa, com el Barça. Per això provoca tant d’orgull l'excepció que el club avui dia continuï sent propietat exclusiva dels seus socis. És un privilegi guanyat a pols i que cal defensar a capa i espasa. I que es tornarà a materialitzar en les eleccions a la presidència del club d’aquest diumenge.
Els socis tornen a tenir el futur de la institució a les seves mans, i són només ells els que decidiran qui haurà de governar-lo en els pròxims anys. Per això, a "El matí de Catalunya Ràdio" entrevistarem els dos candidats a la presidència: Víctor Font, l’empresari que aspira que la voluntat de canvi sigui majoritària. I Joan Laporta, l’home que busca revalidar mandat.
Tots dos protagonitzen una campanya carregada de retrets i intercanvi d'acusacions. La tensió és elevada perquè el que està en joc és important i transcendent: el futur del Barça, ni més ni menys. Els dos candidats representen dues visions diferents sobre com s'ha de governar l'entitat: Laporta és el carisma, la intuïció i el personalisme; mentre que Font aposta per més planificació.
Però del que no hi ha dubte és que tots dos volen el millor per al Barça. Per al soci, aquesta confrontació de parers i projectes és una notícia excel·lent, demostra que el Barça està viu. Lluny de debilitar el club, la discussió oberta i transparent el fa fort.
Les diferències entre Víctor Font i Joan Laporta són evidents. Però, per sobre dels noms, de les llistes i dels retrets, hi ha l'essència de la institució: els socis i les sòcies. I el seu vot, un vot que és l’únic escut que defensa el Barça de ser engolit per la inèrcia del futbol modern. Són ells i elles, amb la seva participació i el seu compromís, els que, passi el que passi a les urnes, garanteixen que l’entitat es mantingui com una meravellosa raresa en el món del futbol. Un club de tots que, precisament perquè és de tots, és més que un club.
