01 nov 2020

Anar al contingut

El compte enrere del festival Primera Sound (3)

Los Planetas reviuen el disc que els va consagrar

La banda granadina tocarà íntegrament 'Una semana en el motor de un autobús' dissabte al Parc del Fòrum

JUAN MANUEL FREIRE
BARCELONA

En aquest Primavera Sound hi haurà almenys dos concerts que seran exercicis de pura nostàlgia indie. The Postal Service recuperen Give up, el seu primer i únic disc, coincidint amb els deu anys de la seva publicació. I Los Planetas rescaten de forma íntegra Una semana en el motor de un autobús, el disc que els va consagrar, amb motiu del seu 15è aniversari. La generació que va créixer a l'empara de l'explosió indie dels 90 es fa gran. «Sí, bé, el temps passa… Cada dia que passa s'és un dia més vell», declara a EL PERIÓDICO Jota, líder de la banda granadina, que ara mateix no prepara un disc nou però sí que ultima les mescles de dos temes per a un senzill.

Una semana en el motor de un autobús acaba de ser reeditat amb tot luxe, en una iniciativa de Sony després de tenir coneixement de la idea del Primavera Sound de portar Los Planetas per repescar aquell disc generacional. En principi, aquest concert -dissabte que ve, a l'escenari Primavera, a les 1.05 hores- serà un esdeveniment únic, encara que «tot dependrà de com vagi aquest i també de les ofertes que ens facin».

Li preguntem a Jota si hi ha alguna reedició recent que l'hagi fet sentir gran. ¿Potser la del Nevermind de Nirvana? «Jo crec que els discos es van reeditant segons la demanda, ¿no? No acostumo a comprar moltes reedicions. Generalment, intento aconseguir els vinils o els cedés quan van sortint. Encara que en realitat… Sí, també m'he comprat alguna reedició, però no és la meva prioritat».

EL GRAN SALT / Si un disc de l'indie nacional dels últims 20 anys es mereix el tractament de reedició de luxe, aquest ha de ser Una semana en el motor de un autobús, el disc que va canviar la vida de Los Planetas (i les d'un grapat de fans de la música). «Va representar un salt gran per a la banda a nivell de públic i també del reconeixement de la crítica -assenyala Jota-. Va ser un disc que ens va permetre moltes coses, entre altres poder continuar fent música i cada vegada amb més comoditat. Encara que en aquell moment no ho sabíem, no teníem la impressió que hagués de ser un disc tan important».

Jota no és d'escoltar gaire la seva obra pròpia, però al llarg de les últimes setmanes s'ha vist obligat a recuperar Una semana... per repassar les cançons i fer-los justícia en una actuació que, probablement, arrencarà rius de llàgrimes. «És curiós tornar a escoltar les cançons un temps després», admet. «Sobretot, m'ha sorprès que estava tot molt treballat. En qüestió d'estructura, per exemple, o d'harmonies vocals… Després, la veritat és que hem tendit a fer-ho tot més senzill».

TOCAR DE MANERA DIFERENT / En l'actuació no es recuperaran cares B de l'època, únicament el disc original, íntegre, des del principi fins al final. Potser amb alguna novetat en les formes. «Ara toquem de manera diferent; és inevitable que les cançons sonin lleugerament diferents respecte al disc. Allà, per exemple, la veu sona alta i forta, cosa que no sé si m'agrada. Ara interpreto de forma diferent».

AQUELLES LLETRES / De la primera («sentado esperando a que llames / rezando porque des una señal») a l'última línia («casi pienso que no tengo fuerzas para hacerlo / y encontrar de mí algo nuevo»), el disc ha servit de mirall emocional per a unes quantes generacions de fans musicals. Encara la gent fa servir les seves lletres per referir-se a estats d'ànim, crims del cor, rebequeries de tota categoria. «Era música en la qual jo, senzillament, expressava què pensava en aquella època. Sensacions universals». Però captades o descrites de manera especialment memorable. «No entenc bé per què la gent s'hi ha identificat fins aquell punt. És un disc emocional, descarnat. Suposo que hi ha gent que se sentia o se sent igual de malament».

Encara avui segueix meravellant escoltar aquelles lletres com el primer dia. Entre altres coses per la seva musicalitat. A Jota el preocupa el so de les paraules. «Escullo les paraules en funció del seu potencial musical. I aquí la unió de paraules i música, crec, funciona totalment». ¿Alguna cosa a dir sobre la qualificació de les lletres del grup com a «misògines i venjatives» per un controvertit article sobre «masclisme indie» a Periódico Diagonal? «Aquell article és una tonteria», sentencia. «El masclisme no està en l'indie, és a tot arreu. Però no crec que les lletres de Los Planetas siguin les més adequades per parlar de masclisme. ¡Si en les nostres cançons, el prota sempre és el perdedor! Quedem com uns pringats».