De paquet amb Espinosa

Barcelona es va omplir de llibres i roses i gent, però també de brúixoles. Brúixoles que buscaven, no somriures perduts, com diu el títol de la seva nova novel·la, sinó el del seu ídol: Albert Espinosa, que el va multiplicar durant tota la jornada.

10.00 h.Tradicional foto d'autors a l'Hotel Regina. Muntat a la moto del director de màrqueting de Random House, que el portarà d'estand en estand, Espinosa porta casc customitzat: «Toursomriures», escrit sobre el groc d'El món groci el blau deBrúixoles..., i amb el número 23. «És el meu número de la sort i el del dia de Sant Jordi, un dia especial i feliç, el millor per perdre una cama», repeteix, recordant l'amputació que li va causar el càncer, amb el seu etern optimisme. «Vaig perdre una cama i vaig guanyar un monyó».

11.00 h.Rambla de Catalunya. Espera a Abacus una civilitzada i llarga cua de nens, joves i adults de totes les edats i sexes, molts amb 3, 4 i fins i tot 5 llibres a la mà. Esquerrà, Espinosa empunya el primer boli que troba i comencen les firmes. La més repetida: «¡Ets genial!» i el dibuix d'una cara somrient. Li regalen roses, cartes,pinotxos, ¡accessoris per al monyó! i fins i tot un Kit Kat, però no es permet ni un parèntesi de descans. I regala somriures, gestos, fotos,bonrotllismei, si veu que qui s'acosta ho necessita, una carícia d'ànim. Com la Irene -«Als que com ell hem estat malalts ens transmet ganes de viure i lluitar»- o la petita Marina, que després d'insistir als metges ha aconseguit que la deixin sortir de l'hospital «només una estoneta» i arriba en cadira de rodes i amb la «il·lusió» als ulls, l'únic que s'entreveu darrere d'una mascareta.

12.00 h. Passeig de Gràcia. La cua ocupa la vorera i gira la cantonada superant el Museu Egipci. Aglomeració, algun atac d'ansietat, nervis en una desbordada Casa del Llibre i la miraculosa aparició de la Guàrdia Urbana, que davant del perill per a la seguretat i el temor a una desgràcia intenta posar ordre. «Una bogeria. He patit una mica per la gent. Cap any n'havia vist tanta com avui», assegura Espinosa, després de dues hores firmant a un frenètic ritme de 10 llibres per minut, al costat de Carlos Ruiz Zafón i deFrank de la Jungla.

14.00 h. Toca fer una pausa. Mentre periodistes i autors i editors de Random reposen forces a la terrassa de l'Hotel Mandarin, Espinosa puja a l'habitació i pren un bany. Necessita descansar la cama. Reapareix a les postres. Diumenge, a la columna d'aquest diari, explicarà «el millor de la meva setmana», però, i ¿el millor del dia?: «En tercer lloc: el sol. En segon, el Barça, que tant de bo guanyi. I en primera posició: la gent. És brutal com ha sortit al carrer, potser perquè després d'un hivern tan dur té ganes de passar-s'ho bé».

17.00 h.Casc i cap a Fnac Triangle. Una impressionant, organitzada i gruixuda cua s'enrosca per l'esplanada del Zuric. N'hi ha que fa que s'esperen dues hores i mitja. Però per una firma i un somriure de l'ídol, el que sigui. Dilluns va acabar la segona temporada dePolseres vermelles a TV-3.

«Una coincidència feliç: va començar un 22 d'abril i s'ha acabat un 22 d'abril. Molts m'han demanat que n'escrigui la tercera part, però això significa una nova immersió en la meva etapa del càncer i ara necessito un temps per divertir-me amb altres coses». Com la gira de la novel·la per tot Espanya. «El naixement d'un fill teu [el llibre] coincideix amb la mort d'un altre [el final de la sèrie]».

19.00 h.Última parada. La cua d'El Corte Inglés de Portal de l'Àngel arriba fins a la catedral. ¿Què l'espera a casa? El partit del Barça, que li va espatllar el somriure, i un regal ben embolicat: «un llibre».

Vegeu el vídeo d'aquesta

Notícies relacionades

L’empresa mèdica que portarà IA catalana a un concurs de l’ONU

Imanol Arias és condemnat per frau fiscal i Ana Duato n’és absolta

notícia amb el mòbil o

a e-periodico.cat