Walter Salles: "Sense Jack Kerouac no existiria Bob Dylan"

"La joventut ha de regir-se pel desig d'alterar les coses i no viure com els nostres pares van viure"

El director brasiler Walter Salles, durant el rodatge d’’On the road’.

El director brasiler Walter Salles, durant el rodatge d’’On the road’. / EL PERIÓDICO

2
Es llegeix en minuts
NANDO SALVÀ / Madrid

Com probablement ja sabeu, 'A la carretera' és la crònica de les trobades que a finals dels anys 40 l'escriptor Jack Kerouacva tenir amb autors comAllen Ginsberg oWilliam Burroughs, i sobretot amb el magnèticNeal Cassady, i dels viatges que van portar a terme a través dels Estats Units buscant respostes a les grans preguntes. En altres paraules, elmanifest literari de lageneració beat, del qual des d'ara, per fi, existeix també una versió cinematogràfica. EL PERIÓDICO ha pogut parlar amb eldirector d''On the road' (A la carretera), el brasilerWalter Salles (Rio de Janeiro, 1956), autor d''Estació Central de Brasi' l (1998) i 'Diarios de motocicleta' (2004). 

 

--¿Quan va entrar en contacte per primera vegada amb el llibre de Kerouac?

--Ho vaig llegir als 18 anys, el 1974, en plena dictadura militar brasilera. Era una còpia clandestina, perquè el llibre estava censurat, com gairebé tot. Em vaig sentir fascinat per aquells personatges que buscaven la llibertat i eren capaços de redefinir el seu futur, i per als quals el moviment era una manera d'entendre qui eres però també per traspassar els límits que se t'havien imposat. Això a nosaltres no se'ns estava permès perquè les carreteres estaven literalment tancades, se'ns negava el futur. Em van fascinar també la seva narrativa influenciada pel jazz, el seu culte a la improvisació i l'espontaneïtat i la seva demostració que el sexe i les drogues poden ser una forma d'amplificar la teva entesa del món.

--¿Creu que el missatge del llibre segueix sent rellevant avui? 

Notícies relacionades

 --Més que mai. La postguerra americana s'acostuma a retratar com una època daurada, però també va ser l'era del mccarthisme, i de l'inici de la guerra freda i conflictes polítics i socials entre els Estats Units i altres països del món. Davant d'això, el llibre de Kerouac va suposar un intent de redefinir la família i les relacions interpersonals i obrir-se a la cultura afroamericana i el jazz. La seva influència es va deixar sentir després en les pintures de Pollock, en el nou periodisme o a l'Actor's Studio. Sense Kerouac i els seus coetanis no existiria Bob Dylan, ni Leonard Cohen, ni Neil Young. I actualment ens trobem en un moment de canvi molt important, com han reflectit la primavera àrab o moviments com els indignats o l'Ocuppy Movement. La joventut s'ha de regir pel desig d'alterar les coses i no viure com els nostres pares van viure. De construir un nou futur.

>>Llegiu l'entrevista completa amb eldirector de cine brasiler Walter Salles a e-Periódico.