Rammstein, versió XXL

Els que hagin assistit a anteriors concerts de Rammstein saben de la seva recepta de metal, electrònica eixordadora, tremendisme dramàtic i recursos pirotècnics tan reals que més d'una vegada han donat algun ensurt a músics i espectadors de les primeres files. Doncs bé, multipliquin per dos aquest guió per posar-se en situació de cara a la seva cita d'aquesta nit (21.00 hores) al Palau Sant Jordi, local en què actuen per primera vegada després de les seves visites prèvies a Badalona.

Que el grup berlinès passegi espectacles d'intimidants dimensions no oculta la seva sequera creativa: Rammstein no publica material nou des del 2009 (Liebe ist für alle da), i fa un any i mig que està immers en la giraMade in Germany, que deu el seu nom a un recopilatori que passa revista a 16 anys d'aventures. «Ara el que més ens motiva és tocar. La gira seguirà a l'estiu amb concerts en festivals, després descansarem i pensarem el següent pas», explica per via telefònica el guitarrista Paul H. Landers.

INTERPRETACIÓ OBERTA / La proposta de Rammstein és tan impactant com severa. Quadriculada, fins i tot. Com ho són les respostes de Landers, subjectes a un guió de modesta creativitat. El guitarrista es resisteix a interpretar la seva proposta musical, els seus espectacles, els seus textos... «És la gent qui ha de fer-ho. Nosaltres no podem interpretar el nostre treball per ells», subratlla. ¿I és capaç de concedir una lectura irònica d'aquests espectacles tendents al pèplum incendiari? «No pensem si són seriosos o divertits. Depèn de cada espectador», insisteix el músic, inflexible.

Notícies relacionades

El patronat del MNAC al·legarà «incapacitat tècnica» per traslladar les pintures de Sixena

¿S’esgota la música urbana?

Els membres de Rammstein van néixer als anys 60 i van créixer al Berlín Est comunista, cosa que, a ulls occidentals, introdueix elements intrigants relatius a la seva educació musical. ¿Quina mena de rock els va acompanyar? En aquesta qüestió, Landers és una mica més explícit. «A Alemanya oriental estàvem, per dir-ho d'alguna manera, protegits de la resta del món en molts aspectes, inclòs el musical, però tot i així escoltàvem els Beatles, els Stones i alguns grups de hard rock i metal», explica. «Les bandes estaven promogudes per l'Estat, encara que hi havia una petita escena alternativa amb grups interessants», afegeix. Però el que els va moure a formar un grup va ser el neometal i el grunge. «Des d'un principi a tots ens va agradar Pantera. I abans, Nirvana».

El grup, que ja compta amb biografia en castellà (Rammstein. Sexo, sangre, metal y furia,de Mariano Muniesa; Ed. Quarentena), ha aconseguit una cosa que altres compatriotes del metal (Scorpions, Helloween, Blind Guardian) ni tan sols es van atrevir a intentar: imposar-se en mig planeta amb cançons en alemany. «Des del principi vam acordar que sonava bé així», sentencia Landers, per a qui tocar la guitarra envoltat de flamarades i fogonades és una pràctica perfectament raonable. «És més divertit tenir foc al teu voltant quan estàs actuant».