Espriu en prosa

Als anys 30, Salvador Espriu era un narrador jove i trencador. Avui en dia, no obstant, les novel·les i els contes que Espriu va escriure durant aquella etapa s'han convertit en veritables obres de culte, paladejades silenciosament en la intimitat de la llar mentre les frases solemnes dels poemes de maduresa ressonen als palaus, s'imprimeixen en caixa alta i a vegades es graven en pedra i tot.

Repassem els fets. Als 24 anys, Salvador Espriu havia publicat set llibres, cap dels quals era de teatre ni de poesia, sinó que cobrien totes les formes de la prosa. El 1929, quan només té 15 anys, publica en castellàIsrael,que recrea escenes de la Bíblia amb l'estil d'un profeta que estigués familiaritzat amb l'obra de Gabriel Miró. Un parell d'anys més tard és l'hora d'El doctor Rip, el monòleg d'un metge que s'autodiagnostica un càncer terminal i que es refugia en la lucidesa i en la distància. El 1932, Espriu publica la seva única novel·la,Laia, una tragèdia grega disfressada de narració costumista que, tal com passava aEl doctor Rip,manté la tensió entre la truculència del tema i l'elegància del tractament.

El 1934 apareixAspectes, el primer recull de contes d'Espriu, ple de diàlegs precisos i de descripcions desapassionadament sintètiques. En més de la meitat d'aquests textos hi sobrevola la mort, ara sota l'òptica de l'humor negre. El 1935 publicaMiratge a Citerea:després de les misèries i els crims que abundaven en els llibres anteriors, aquesta vegada ens obsequia amb una obra deliqüescent i aristocràtica, situada en un internat femení. L'any següent apareix el segon recull de contes,Ariadna al laberint grotesc, menys original que el primer. Però ara l'autor és més conegut, i la consolidació de l'estil és recompensada en forma d'un èxit crític que es prolongarà fins avui i que ha tingut com a conseqüències la marginació dels contes d'Aspectes.

Dos anys més tard, Espriu publicaLetizia i altres proses, compost per dos contes llargs,Letizia i Fedra,i lesPetites proses blanques. Són peces memorables però malaguanyades, ja que en plena guerra els lectors no estaven per actualitzacions de Poe ni de mites grecs, ni per poemes en prosa vagament al·legòrics.

Els anys posteriors, l'única publicació ambiciosa del narrador Salvador Espriu van ser les cent peces tituladesLes roques i el mar, el blau, que van aparèixer el 1981. En aquest llibre, la mitologia grega és tan sols una matriu on encabir proses concebudes per meravellar el lector, en particular el lector que recorda els textos anteriors d'Espriu, ja que els mites propis se solapen amb els clàssics.Les roques, el mar, el blaués el seu testament, i també un camp de mines: bromes privades, pistes intertextuals, confessions literàries.

Autor fonamental

Des del primer volum que va publi-

Notícies relacionades

‘Mountainhead’, regal per als fans de ‘Succession’

Terry Eagleton: "La possibilitat mateixa de la crítica està en perill"

car, l'Espriu narrador es mostra precís, artificiós, perfeccionista i antisentimental -com si escrivís amb bisturí. Amb els anys accentua aquestes característiques i hi afegeix narradors corals, fragmentarietat, perspectivisme, ironia, autoreferencialitat. La seva obra cobreix un nombre molt elevat de subgèneres narratius: recreacions bíbliques, revisions de mites clàssics, falsos dietaris, biografia, monòlegs interiors, paròdies, paràboles, diàlegs morals, contes d'un costumisme grotesc i de denúncia social, evocacions d'infància i poemes en prosa. Encara que no hagués escrit ni poesia ni teatre, seria un autor fonamental.

Quan va començar a publicar, Espriu era tan jove i tan brillant que no va obtenir el reconeixement que mereixia. Després de la guerra es va anar decantant cap al teatre i la poesia, on va obtenir, ja en la maduresa, tot el que se li havia escatimat de jove. Amb els anys es va transformar en el poeta nacional de Catalunya, l'oracle més citat pels mandarins incipients, el productor de versos fetitxe que resultaven idonis com a arguments d'autoritat i per cloure amb elegància reunions i mítings polítics. Abans, però, Salvador Espriu va ser un narrador ambiciós i infravalorat que avui mereix ser recordat i llegit.