Real com la vida

Gran text, gran director i gran intèrpret. Després d'El nom, el Teatre Goya ha tancat el triangle perfecte en la seva segona aposta de l'any: Bona gent. D'aquesta obra de David Lindsay-Abaire s'ha dit que va succeir Agost com a gran èxit a Broadway. L'adaptació arriba amb la firma de Daniel Veronese, el director argentí a qui ha convocat la productora Focus per segona vegada després de Qui té por de Virginia Woolf?. I una protagonista com Mercè Arànega sembla ideal per a una comèdia dramàtica que va «del riure a una emoció que deixa sense respiració», segons Veronese.

La història de Bona gent és, desgraciadament, universal. Margie Walsh (Arànega), mare soltera, malviu com a caixera d'uns grans magatzems. Un arbitrari acomiadament la deixarà al carrer i sense cap recurs. Per intentar sortir del desemparament busca un antic nòvio de l'institut, Mike (Àlex Casanovas), per veure si pot ajudar-la a trobar una feina que eviti el seu desnonament. Viu en un pis llogat d'un suburbi de Boston amb una filla gran discapacitada. Ell, un metge que ha prosperat, ja fa temps que va deixar el barri. «L'obra és extrapolable a Espanya perquè la gent és aquí víctima de tripijocs financers perversos», diu Veronese, que pensa que «ni Kafka» entendria què passa quan algú no pot pagar la hipoteca.

Diàlegs d'alta comèdia

Aquest argument no apunta a una peça «política, social o pamfletària», afirma Arànega. «És una peça d'emocions, de riure i de plorar», insisteix. Cosa que corrobora el director. «L'obra ens porta a situacions humorístiques. Si les degradem es converteixen en devastadores, pròpies d'un drama». I amb diàlegs «de l'alta comèdia», afegeix l'actriu.

A part de Margie i Mike, poblen el petit univers de Bona gent tipus corrents, amb les seves virtuts i defectes, com Jean (Nies Jaume) i Dottie (Àngela Jové), amigues de Margie, i la segona és també la seva mestressa, Stevie (Ruben Ametllé), l'encarregat dels magatzems, i Kate (Carol Muakuku), la jove dona afroamericana de Mike. Tots a l'ombra d'aquesta dona abocada a la misèria. Fins al punt que Arànega sempre és a l'escenari. «Em passo una hora i tres quarts parlant com una desesperada», comenta amb humor.

Notícies relacionades

Mango entra al mercat de les fibres reciclades

Kosmopolis escalfa motors amb Art Spiegelman i Chris Ware

L'esforç es produeix, a més, en una posada en escena «gairebé cinematogràfica», segons el director. A Veronese no li agraden les transicions i una escenografia giratòria de Paco Azorín fa que els espais de la trama irrompin amb fluïdesa. «Els actors gairebé no tenen ni temps d'eixugar-se la suor».

Bona gent viurà aquest dilluns al Goya la novetat d'una estrena solidària en què la recaptació anirà al Banc dels Aliments. És una manera d'apuntalar el títol d'una obra que no és esperançadora encara que sí que ho sigui el seu personatge. Aquella Margie una mica ingènua amb una indesmaiable capacitat de lluita.