L'hora de Jane Gardam

A principis dels anys 80, la literatura britànica va viure una fornada de joves autors que van renovar el panorama literari. Noms comJulian Barnes,Martin AmisoKazuo Ishiguro van publicar els seus primers llibres i, alhora, les editoriales van prestar més atenció als autors de les antigues colònies, com Salman RushdieoDavid Malouf. Gràcies a l'èxit immediat, aviat es van convertir en autors traduïts i aclamats a mig món. Aquest bon moment, però, va tenir un contrapunt negatiu: de sobte, tota una sèrie d'autors de la postguerra, amb una obra sòlida iniciada als anys 50, van quedar en fora de joc.

La majoria eren dones i, tot i mantenir el prestigi literari al Regne Unit, van mig desaparèixer de l'escena internacional. Potser els dos casos més clars sónIris MurdochiMuriel Spark, però n'hi havia molts més. Darrerament sembla que aquest oblit s'està corregint i algunes editorials han fondejat en aquell bé de déu literari per rescatar obres notables. El cas de més èxit deu serLa librería, dePenelope Fitzgerald(Impedimenta), pero tambiénLa fotografía, dePenelope Lively(Contraseña) o alguns títols de les mateixesSparkiMurdoch. Per mèrits propis, cal afegir-hi, encara, una gran autora:JaneGardam.

Notícies relacionades

SOS d’El Pumarejo al Razzmatazz

‘Germans de sang’ omple el Condal

Gardamté 84 anys i ha publicat més de 30 títols. Fa dos anys, Salamandra va fer traduir una de les seves novel·les més celebrades,El viejo juez. Hi narrava la vida d'un jutge nascut a Malàisia, fill d'un militar britànic, i que feia carrera treballant a Hong Kong. La infantesa solitària a la Gran Bretaña, el matrimoni amb una dona de caràcter i la rivalitat amb un altre jutge eren els eixos de la novel·la. L'estil deGardamés tot un festival: emotiva, divertida, lluminosa i amb molt bona orella per als diàlegs.

Ara Salamandra n'ha publicatLa mujer del juez, novel·la que retorna als mateixos personatges però centrant-se en la vida de Betty, la dona del vell jutge, i el festivalGardamcontinua al mateix nivell. Llegir-la és com retrobar uns vells coneguts i adonar-te, tot d'una, que els enyoraves més del que estàs disposat a reconèixer.