Corrupcions sense fronteres

Ajunti vostè una nit un grec, un anglès, un hispanoargentí i dos catalans en un teatre, el rebatejat com a Barts, gestionat fins fa uns dies per la SGAE, per parlar de corrupció. Hi falten el rus i l'alemanya i el senyor que ha anat a veure l'alemanya per tractar de tot excepte d'alguna cosa, però no es preocupin, que també parlaran d'ells. Del canari del teatre no, se n'obliden, que aquest tema ja sembla una broma.

De Frau Merkel fins i tot en parlaran massa (sobretot el periodista Kostas Vaxevanis, però sent grec s'entén), fins al punt que l'anglès (Misha Glenny, gran expert en els fenòmens mafiosos) demanarà que ens deixem d'estereotips nacionals i ampliem el focus per pensar en les «oligarquies criminals» que actuen a Grècia o a Itàlia, comprant a preu de saldo actius públics, que inverteixen al Brasil o a la City, dels russos que compren clubs de Londres per blanquejar capital i imatge... No, el que està passant a Lloret encara no ho té clar. «Entenc la temptació, si vivim a Grècia i Espanya, però estem caient en la trampa, la d'entendre això en termes nacionals: el que estem analitzant és una elevació increïble, a tot el món, de la riquesa dels supermilionaris respecte a les persones que vivim de la nostra feina, com no havia passat mai en la història de la humanitat». Ok, no oblidem que tots els camins, fins i tot els delscutresobres, porten cap a Suïssa. Vaxevanis, el més entestat amb Merkel, encara sota persecució judicial per publicar a Grècia la famosa llista d'evasors, també ajusta l'objecte de les seves ires: el binomi d'empresaris i polítics que s'alimenten de les mamelles públiques i s'encobreixen mútuament.

Notícies relacionades

Frantz Delplanque: «Ens agrada llegir sobre la mort i el mal»

Collboni elogia el Cruïlla com "el festival més amable" en el 15è aniversari

Tantes fronteres poroses i escàndols apressants i paral·lelismes reveladors que l'únic que baixa la pilota a terra i recorda en un parell d'ocasions que es tracta d'una taula rodona del festival BCNegra és Ernesto Ekaizer. «La violència en forma d'acomiadaments i de desnonaments s'ha de reflectir en la novel·la negra per ajudar a elevar la consciència social en aquest país». Perquè, sense una reacció popular, cap dels contertulis hi veu cap sortida possible. «No veig l'aparell judicial d'Espanya en disposició de poder obrir en canal tots els comptes i sobresous que és ne-

cessari obrir», vaticina Ekaizer. «La gent s'ha despertat, hi ha moviments arreu del món», afegeix Glenny. A veure.