Vila Casas

Antoni Vila Casasés un dels mecenes més generosos i d'esperit més afinat de Catalunya. L'altre ésJosep Suñol. Sobretot gràcies a ells dos, i en menor mesura a d'altres que també han dedicat diners per bastir col·leccions d'art contemporani, disposem de fons prou representatius. Altrament, l'obra dels artistes catalans de les generacions que van des de la postguerra fins a l'actualitat es trobarien menys a l'abast del

públic.

Ara que el MACBA ha sofert per part del puny de ferro del Govern espanyol un cop baix en el pitjor lloc i en el pitjor moment, comença a ser hora de contemplar aquest patrimoni com a cosa pròpia. Hora, de descobrir, si parlem del públic general, una munió de noms propis més coneguts a fora que a dins. Hora de reivindicar la grandesa i el sentit singular, el lloc propi de l'art català de la segona meitat del segle XX, de manera especial de l'últim terç.

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

Que cap artista posterior hagi aconseguit la fama internacional deJoan MiróiSalvador Dalíés una qüestió més generacional, de tendències i de capitalitats que un indicador de menor qualitat. Al contrari, si no caiem en el papanatisme del mercat com a valor preeminent, si partim de la base que el rebuig de les lleis dels mercaders és un dels signes identificadors de les revolucions múltiples dels 70, si tornem a relacionar art i formes de vida, art i idearis, art i conceptes, art i pensament, art i societat, arts i recerques radicals, tornarem a estar a punt per integrar la gran aventura de l'art català a l'imaginari col·lectiu. Un art tan universal com el dels antecessors esmentats i d'Antoni Tàpies, i al mateix temps específic, com específica és la societat que el conforma.

A més a més de triplicar l'interès pel MACBA en justa compensació pel cop baix, visitar els cinc centres de la Fundació Vila Casas i la Fundació Suñol és una excel·lent manera d'encetar aquest reconeixement. Als artistes i als mecenes.