'Bestias del sur salvaje', antropologia fantàstica

EncasellarBestias del sur salvaje, primer llargmetratge del seu director, en un sol gènere, o en un gènere concret i pur, resulta una tasca bastant dificultosa. Es tracta d'un productor típicament independent, d'això no hi ha cap mena de dubte, que planteja al mateix temps una visió antropològica d'una miserable i pantanosa zona del sud dels Estats Units i un relat entre l'estilnew agei el que queda del realisme fantàstic, tot contemplat des de la perspectiva d'una nena negra de sis anys que fa temps va ser abandonada per la seva mare i que ara està a punt de perdre el seu pare, mentalment inestable i amb la sang malalta.

La pel·lícula bascula entre les imatges poderoses de les visions fantàstiques de la nena (la seva relació amb unes bèsties gegants) i les no menys determinants de la naturalesa canviant: la molsa, les aigües pantanoses, els rèptils, les fràgils cabanyes o una tempesta quasi bíblica que s'ho endú tot. Enmig d'aquesta relació entre la nena i el paisatge es colen unes altres imatges, les de la contemplació per part de Benh Zeitlin, un jove cineasta blanc i novaiorquès, de la crua realitat de les comunitats que viuen a les pobres ribes del Mississipí. Document i ficció s'entrecreuen en un film que fantasieja i escruta un univers tan poètic com en descomposició.