Pur sabor napolità

Oriol Broggi i la seva companyia, La Perla 29, fan una defensa del teatre de repertori. Si han tornat a reposar amb èxitIncendisal teatre Romea, a uns pocs metres van més enllà ambNatale in Casa Cupiello. L'àcida comèdia, obra del mestre napolità Eduardo de Filippo (1900-1984), s'ha instal·lat per tercera vegada a l'escenari emblemàtic de La Perla, la nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya. És la tercera vegada, però com si fos la primera. «Tot és completament nou», subratlla Broggi.

I és nou perquè del repartiment de nou intèrprets de l'anterior representació només en repeteixen dos: Marissa Josa (Concetta, la dona de Luca Cupiello), i Joan Arqué (el pretendent de Ninuccia, la filla del patriarca). El mateix Broggi ha compartit la direcció de la nova versió amb Ferran Utzet, perquè els preparatius han coincidit amb l'estrena en castellà, al Centro Dramático Nacional, de l'exitósCyrano de Bergerac. «ÉsNatale in Casa Cupiello versió 3.0», diu fent broma el director. Però la gran novetat és el canvi del protagonista, molt diferent en l'aspecte però igual en la seva capacitat i talent. Pep Cruz, un actor de físic imponent, passa el testimoni a Boris Ruiz, bastant més baixet. «De Filippo [autor i actor de la peça en el seu moment] té molt més a veure amb mi. Pep està insuperable, però jo vaig per totes», diu.

El pessebre, un altre 'personatge'

Ruiz no és l'únic veterà dela versió 3.0, en què també hi ha Manel Dueso i Xicu Masó. Amb Jossa, són els puntals d'aquesta farsa costumista sobre una família napolitana que es prepara per celebrar el Nadal. Així, el pessebre, pel qual està molt preocupat Luca Cupiello, es converteix en un dels eixos de la peça. En aquest sentit, Ruiz diu que juga amb avantatge. «Jo vaig ser pessebrista per tradició familiar».

Notícies relacionades

El Último de la Fila tornarà amb una gira el 2026

Magí Garcia: «La lluita contra el que és ‘woke’ és una obsessió americana que aquí han copiat els més idiotes de la classe»

«L'obra no només és comèdia, perquè s'instal·la també en una sensació agredolça», subratlla Utzet. «T'ho passes molt bé, però hi ha també una reflexió de la vida quotidiana. La gent riu i també pot plorar», subratlla Broggi.

Riure i plorar, probablement. El que sí que és segur és que l'espectador de la Biblioteca de Catalunya tindrà durant una bona estona la sensació de veure per un espiell un tros de vida napolitana.