El chef, la receta de la... Un menú sense sal

Daniel Cohen

Té lògica que El chef, la receta de la felicidaddesdenyi lanouvelle cuisine ja que res en aquest estil és innovador o arriscat. Recórrer a metàfores culinàries per descriure-la resulta obvi però indubtablement efectiu: es tracta d'una pel·lícula insípida i predictible com un entrepà de pa amb pa, amanida de subtrames a mig coure que convergeixen en unhappy endreescalfat, i que tot i així acaba provocant un lleu ardor pels excessos interpretatius de Michaël Youn -Jean Reno, en canvi, és pura carn congelada-. La seva principal virtut és que no pretén ser més que menjar ràpid. NANDO SALVÀ