'Una pistola en cada mano', soledats i desitjos de dos en dos

Després de reflexionar de maneres diferents sobre la creació de la ficció, Cesc Gay sotmet els 12 personatges d'Una pistola en cada mano al joc de les seves pròpies ficcions. Moltes de les coses que s'expliquen els protagonistes poden o no ser veritat; poden o no haver-los ocorregut. D'altres sí que semblen fonamentades en la realitat del relat: el personatge de Javier Cámara s'ha separat de l'encarnat per Clara Segura i ara vol recuperar-la. Però són més aviat poques. Els protagonistes s'expliquen ficcions de dos en dos, i Gay les filma com si es tractés d'autèntiques veritats. ¿Però és cert el que li explica Eduard Fernández a Leonardo Sbaraglia després de molts anys sense veure's? ¿És veritat el que diu sentir Candela Peña per l'innocent Eduardo Noriega en la seva inesperada trobada a l'oficina amb un decorat que va cedir aquest diari?

Cinc històries que en realitat són sis, ja que l'última es divideix en dues parts equitatives i alternades en paral·lel. I la dolça aroma dels relats de vides creuades apareix en la seqüència final, encara que sigui una anècdota, una simple nota a peu de pàgina. Pel camí, sempre en forma de duet, amb preponderància del text i del gest de l'actor, però sense desdenyar una posada en escena que ressitua els personatges en decorats barcelonins ben reconeixibles --com passava a En la ciudad-, una reguera d'insatisfaccions, d'equivocacions i reconciliacions impossibles, de desitjos i frustracions, de soledats gairebé sempre sense compartir. Que els actors s'adeqüin d'una manera tan perfecta als seus personatges ja no és una cosa nova en el cine de Cesc Gay.