Sàtira d'un marginat

No són pocs els que afirmen queEl mestre i Margarita, de Mikhail Bulgakov, és la millor novel·la que han llegit mai. Entre aquests entusiastes hi ha Pep Tosar, actor, director i cap visible del Círcol Maldà. Lluny d'arronsar-se per la gran versió de la companyia britànica Complicite en el passat Grec, Tosar torna a un text que ja va interpretar i va produir fa una dècada en una altra aclamada versió de Xicu Masó. Llavors només es va veure al Grec. Aquesta nova adaptació s'estrenarà demà a Salt, en una única funció del Temporada Alta, i tampoc té un teatre a Barcelona al seu horitzó.

Si Krystian Lupa va arribar a muntar-la amb 36 actors, Tosar en reuneix 10 aEl mestre i Margarita,que no situa en el Moscou estalinista del 1930 que marginava Bulgakov, sinó en la Barcelona d'avui i en la seva experiència que l'ha portat a considerar-se un marginat del teatre català.

Tosar explica que ja fa temps que tenia la idea i ara ha pogut reunir uns 40.000 euros de «devolucions de l'IVA, no de Cultura» per a una peça austera. «El 2003 en teníem 170.000 i no n'hi havia prou», recorda. «Ara comptem amb dos bancs, de segona mà, un piano, una butaca i un tul», detalla.

Tosar lidera l'elenc com el mestre, Maria Lanau és Margarita i Fermí Reixach, el dimoni que va ser Tosar el 2003. Alba Sarraute, David Anguera, Òscar Muñoz, Òscar Molina, Evelyn Arévalo, Laura Aubert i Xavi Frau completen la llista. També posen la música, «el 95% en directe», diu el director. Anguera toca el piano, Sarraute, saxofon i clarinet, Aubert, violí, Muñoz, la guitarra, com el mateix Tosar. El repertori va dels Beatles a Tom Waits.

El director ha estat fidel a una novel·la que conforma un «espectacle multigèneres, ja que pot ser conte fantàstic, melodrama d'amor, vodevil i comèdia de saló». És en el seu aspecte de denúncia quan la versió carrega les tintes. «Bulgakov satiritza el món de la literatura del seu temps; jo em sento més còmode parlant de teatre».

Tosar ho fa a partir d'un Centre Nacional de Teatre (CNT) que dirigeix un tal Sergi Campaner. «Parlo de la meva pròpia experiència. Des de fa més de 20 anys no es mou res en la cultura i el teatre que no estigui valorat des del punt de vista polític o dels diners. Vaig impulsar el Círcol Maldà i m'he convertit en productor per poder treballar; mai han fet cas de les meves propostes», lamenta.

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

Vegeu un vídeo sobre l'obra amb el mòbil

o a e-periodico.cat