Tornen les 'boy bands'

Són la punta de l'iceberg d'un fenomen que novament convulsiona el món adolescent. Lesboy bandstornen a provocar desmais i a forrar amb les seves jovials fotos milers i milers de carpetes púbers. I cap triomfa tant com One Direction. La seva última cançó,Live while we're

young, arrasa a les llistes del Regne Unit, Austràlia, Nova Zelanda, els Estats Units, Itàlia, Mèxic, el Brasil, Singapur i Espanya, on la seva primera visita promocional (a Madrid, el 31 d'octubre) sembla que provocarà també aquí definitivament la onedirectionmania, en directa rivalitat amb The Wanted.

La història de lesboy bandsés en realitat gairebé tan vella com la de la música pop en si. Fa mig segle l'escena era plena de grups vocals de doo-woop i les meticuloses estratègies de màrqueting que van catapultar tant els Beatles com els Beach Boys (amén de les seves harmonies) són clares predecessores del fenomen. Per no parlar dels Monkees o la Motown. Abans que esclatés com un gènere en si mateix, també van preparar el camí grups familiars com els Jackson 5 o The Osmonds, que es convertirien en la seva rèplica blanca i mormona. Fins i tot la gran eclosióboy bandtenia un precedent directe en el qual els seus integrants es miraven gairebé com en un mirall: el d'agrupacions de r'n'b com Boyz II Men o New Edition.

CÀSTING PREVI/ Però és en la dècada dels 90 quan el concepte neix, creix, es multiplica i, ja entrat el segle XXI, semblava haver passat a millor vida. Com el seu nom indica, lesboy bandssón grups de nois. Gairebé sempre cinc. Tots canten i ballen. En la seva uniformitat global cada un encarna un prototip diferent per acontentar així el màxim nombre de fans possible. I, per regla general, tots els seus integrants han hagut de superar un càsting previ com si es tractés d'un ritual d'iniciació.

New Kids On The Block van ser els primers i Backstreet Boys els que més van triomfar. Take That va aconseguir fa uns anys convèncer Robbie Williams, mentre que a Justin Timberlake li van massa bé les coses per reactivar 'N Sync. Excepte ells, tots han tornat. Fins i tot Boyzone, tot i que Stephen Gately (el seu membre més conegut arran de la seva polèmica sortida de l'armari) va morir fa uns anys a Mallorca a causa d'una monumental borratxera.

També segueixen en actiu Five i Westlife, totes dues impulsades inicialment per Simon Cowell, el creador de One Direction. Personatge controvertit. Jutge malvat detalent shows(que tant va copiar Risto Mejide) i despietat executiu discogràfic i televisiu de discutible olfacte. Va rebutjar tant Take That com les Spice Girls, i en tots dos casos perquè deia que a un dels seus components li sobraven quilos; cosa que segons sembla l'obsessiona, ja que aquesta també va ser la seva principal arma llancívola contra Jennifer Hudson quan era una concursant més aAmerican Idol. No obstant, ha fet també dianes espectaculars. Va ser seu el milionari invent d'Il Divo (una altraboy bandsui generis) i estava també darrere de Susan Boyle i Leona Lewis gràcies a dos formats ordits per ell:Got TalentiFactor X.

D'aquest últim van sortir els nois de One Direction. Hi van anar per separat i el programa va decidir unir-los. Tenen entre 18 i 20 anys i encara sembla que en tinguin menys. No van guanyar, i quan semblaven condemnats a convertir-se en precoces restes de sèrie, Cowell va posar tota la carn a la graella i van aconseguir superar en popularitat els seus antecessors The Wanted.

Notícies relacionades

Un Caldara inaugura el Festival de Pasqua de Peralada

Sara i Iker, freds i distants

Si als 90 l'auge de lesboy bands va sortir dels EUA, aquestes dues són britàniques. Formades a Londres, amb algun membre irlandès i també amb una altra coincidència en el seu component interracial: el de One Direction és de família pakistanesa i el de The Wanted és de Sri Lanka. Ni l'una ni una l'altra executen estudiades coreografies i en lloc d'inspirar-se en la música negra facturen pop pròxim al rock amb algun toc electrònic.

A punt de publicar la seva revàlida discogràfica,One Directionha batut tot tipus de rècords en menys d'un any. Fins ara, no havia passat mai que un grup anglès, ni tan sols els Beatles, hagués col·locat en el número u de les llistes nord-americanes el seu debut.Up all nightva entrar destronant Bruce Springsteen, i comptant elssingles extrets i el DVD posterior ja han venut 12 milions de còpies. I si ells són els nois bons de la pel·lícula, The Wanted fan honor al seu perillós nom. Són una mica més grans i parlen sense embuts de sexe, copes i festes boges. El seu discBattlegroundha creat escola i avui fins i tot grups de rock, com Lawson, s'adhereixen al termeboy band.