El Arrebato obre el seu ventall sonor

Després d'11 anys de consolidada carrera, El Arrebato creu que ara viu el seu millor moment. Acaba de publicar un nou disc. «El més sorprenent», diu, i això que ja n'acumula set. I també «el més personal; d'aquí el títol,Campamento Labandón», afegeix aquest sevillà batejat com a Francisco Javier Labandón abans de topar amb aquest impulsiu nom artístic. «Aquí hi he abocat les meves emocions; el meu món interior. És el primer que edito amb el meu nou segell (Universal) i volia agrair-los la confiança que han posat en mi fent un gran disc. Per a mi, el millor», subratlla, feliç.

L'autor deBúscate un hombre que te quierainsisteix que es tracta d'«un àlbum innovador». «Hi ha El Arrebato en estat pur, la seva filosofia de vida i les seves coses. Però sobretot he intentat ficar-me per ritmes com el R&B, el swing i el blues, encara que sense oblidar-me de la rumba i el rock, és clar». Un altre dels seus reptes és «que el so sigui íntim; traslladar el directe al disc; que soni molt a banda». I posa com a exemple d'objectiu complert el primersingle,Aquí me tienes, «gravat en una sola presa», explica. «La meva idea era que fos un compacte genuí; autèntic».

Al compositor de l'himne del Sevilla (ja fa set anys) és inevitable preguntar-li si, com el Barça, considera que el seu equip també és més que un club. «Sí , per descomptat. És segons qui ho viu. Per a mi el Sevilla és la meva terra, el meu pare, el meu avi, els meus fills, la meva família, els meus amics. Moltes abraçades donades, moltes alegries, moltes excuses per abraçar el teu fill i que li fa vergonya que ho facis, perquè ja comença a ser un homenet, cada vegada que fa un gol».

LA «MULTICULTURALITAT» D'ESPANYA / I a l'himne d'Espanya, ¿hi posaria lletra? «M'ho van proposar -confessa-. Però ni m'ho vaig plantejar». ¿I hauria de tenir un o diversos idiomes? «Jo el deixaria tal com està, perquè així és més lliure. Però podria tenir-ne, és clar. Espanya és molt multicultural. Però el que per a un és un símbol, per a altres és una altra cosa».

El Arrebato està exultant amb el seuCampamento Labandón.És també més que un disc; la seva fortalesa per protegir-se «dels mals rotllos. De les coses que no m'agraden. Jo sempre intento guardar dins meu només les coses bones, perquè les dolentes se m'oblidin».

A més, sembla que el cantautor s'hagi proposat que tothom s'enamori. Si més no, això és el que canta aEnamórate. «És impossible no fer un disc amb amor. Hi ha col·legues de professió que em diuen, 'cony, és que sempre cantes a l'amor'. Però després acaben donant-me la raó quan els dic que ells també ho fan tot per amor, ja sigui amor a la música, a tocar la guitarra, o a les coses que canten, encara que no siguin la parella: l'amor per la seva terra, per una idea. L'amor al final és la finalitat de tot», emfatitza.

Notícies relacionades

Antonio Orozco: «Ningú em pot fer més mal que jo mateix, és impossible»

¿On és Martin Margiela?

El Arrebato va pujar per primer cop a un escenari als 12 anys. Primer va formar part del grup Piel Morena. «I aquí estic, amb 42 anyets ja. Recordo que va ser l'any 2000, amb el nou mil·lenni, que em vaig animar a iniciar l'aventura que estava esperant: una carrera en solitari, que és el que m'agrada més».

I s'afanya a assegurar que el balanç «ha estat molt positiu». «He tingut la sort d'arribar a aquest mónPoquito a poco», explica jugant amb el títol del que va ser el seu primer llançament «com a solista». «I l'èxit m'ha agafat molt preparat. Analitzo tots aquests anys que han passat i hi veig una evolució. Primer estava conquistant. I ara estic disfrutant. Mastegant-ho tot bé».