Javier Cercas: "No he sabut mai quin era el meu lloc"

Javier Cercas(Ibahernando, Càceres, 1962) ha tornat aGironaper recuperar la seva adolescència a finals dels anys 70, quan a la ràdio sonaven les cançons delsChichos, les pel·lícules que trencaven les taquilles eren'Perros callejeros'i les seves seqüeles i els quinquis, els delinqüents juvenils, eren gairebé els Robin Hood del moment. Ell, xarnego de classe mitjana, no es va deixar seduir mai pel costat fosc de la violència, com li passa al'Gafitas', el protagonista de la seva última novel·la,'Las leyes de la frontera'(Mondadori),que també és una història d'amor a tres bandes i el retrat d'un delinqüent,'el Zarco', envoltat en les llums i les ombres del mite, entre la fascinació i la por.

--Sorprèn que en aquest llibre no hi hagi assaig, que és consubstancial a la seva literatura.

--Originalment hi havia una part assagística i una altra de més 'ficcional' com a 'Soldats de Salamina', però no funcionava. Així que el vaig refer i en certa manera aquell altre llibre ha quedat enterrat en aquest llibre.

--¿Per què els quinquis?

Notícies relacionades

Clara Mallart, ecòloga industrial i dissenyadora: «Buida el teu armari sobre el llit i compta: ¿ho necessito?, ¿ho faré servir?, ¿de què està fet?, ¿qui ho ha produït?»

¿Qui guanyarà l’Oscar 2026? Això és el que diuen les prediccions

--L'origen immediat del llibre és la lectura d'un manuscrit d'un amic meu, Carles Monguilod, un penalista de Girona, en què explica les seves experiències i una d'elles va ser la seva defensa de Juan José Moreno Cuenca, 'el Vaquilla', quan era a la presó de Girona a finals del segle XX. De fet, va morir aquí.

>>Llegiu l'entrevista completa ambl'escriptor Javier Cercas a e-Periódico.