Leopoldo Abadía: "Queden tragos amargs, però estem a la sortida"

--¿Podria resumir la crisi en un tuit?

--¿Podria resumir la crisi en un tuit?

--Els bancs americans van ser uns pocavergonyes al vendre porqueria a tots els bancs del món. Vivim una crisi de decència.

--¿Com li explicaria la prima de risc a un nen de sis anys?

--Pepito és el meu amic i em deixa cinc euros, però em diu que li he de tornar el que em va deixar, més un euro. També li deixa cinc euros a Juanito, el dolent de l'escola, i com que no se'n refia, li diu que li haurà de tornar el que li va deixar, més tres euros. La diferència entre un i tres és la prima de risc.

--¿Deixaria els seus fills un estiu a càrrec d'Angela Merkel?

--¡Sí, en tinc 12, per ella farà! Com que em cau bé, també li deixaria casa meva.

--Si només li quedessin 3 euros, ¿en què se'ls gastaria, en salsitxes frankfurt o en iogurts grecs?

--Els guardaria o me'ls gastaria en alguna cosa fonamental.

--¿Si rebés una herència de 300.000 euros, els portaria al banc, els guardaria al matalàs, compraria una casa...?

--Els guardaria en un banc del qual em fiés, un que no hagués fet gaires tonteries, i en un producte amb el mínim risc. Per exemple, a termini fix.

--Reflotar Bankia ens costarà 500 euros per ciutadà.

--Si no es reflota, ¿quants diners perdran els milions de persones que hi tenen els seus comptes? Però també s'hauria de castigar i inhabilitar els responsables.

--¿Què el mosqueja més, que li apugin 100 euros els impostos o que li rebaixin 100 euros el sou?

--El primer és necessari en aquests moments. És un greu inconvenient, però pot ser aïllat (aquesta és l'esperança). La segona opció depèn de l'empresa i és millor que no tenir ingressos.

--¿Qui ens ha ficat en l'embolic?

--Les entitats financeres americanes. A continuació, les agències de qualificació, els bancs i caixes que no sabien quins productes venien i, finalment, nosaltres, els ingenus encegats amb la idea de viure una vida que no ens podem permetre.

--¿Què ha entès i què no entén sobre la crisi?

--He entès que les coses són molt simples, però els que les expliquen no en tenen ni idea. El que no comprenc és com permetem que aquesta panda de babaus ens governin, siguin els nostres polítics i dirigeixin els nostres bancs i caixes.

--¿Què es diu a casa seva? ¿Té familiars afectats?

--Per sort, tots s'han anat col·locant en bons llocs i són molt desperts. A casa es parla des del punt de vista de les meves aventures faranduleres: la gent se'n riu.

--¿Què és el més absurd i el més encertat que ha sentit sobre economia?

--El més absurd és que em diguin guru de l'economia. I el més encertat, cada una de les preguntes i reflexions que m'aporta la gent a les conferències que faig i alse-mails que m'envien. És gent molt sensata.

--¿Qui és l'heroi?

--Els que treballen amb totes les seves forces per tirar endavant d'aquesta situació. Constitueixen la verdadera definició de l'optimisme.

--¿I qui és el dolent?

--Els insensats: bancs, caixes i polítics de baixíssim perfil.

--¿Té la sensació que el pitjor ja ha passat?

--Queden tragos amargs, però estem en la direcció de sortida. Això sí, encara és molt lluny.

--¿La crisi l'està afectant?

--Em fa sortir a la tele, fer conferències i ajudar associacions. M'ha posat en contacte amb gent fenomenal que no havia pensat mai que podia conèixer.

--¿I econòmicament?

--Amb una família de 12, no he tingut mai tranquil·litat, sempre he viscut en crisi. Ara ja estic gran i tots viuen fora de casa. No em falta, però tampoc em sobra.

--¿Si tingués 20 anys i estigués parat, emigraria? ¿On?

--La globalització té això: els barris del meu poble es diuen Sarrià i Singapur. Me n'aniria al país on pogués trobar feina.

--¿Per què creu que els països del nord no es fien dels del sud?

--Hem fet el tonto i hem viscut pensant que érem rics, però som molt pobres.

--¿Què li ha ensenyat la crisi (si és que li ha ensenyat alguna cosa)?

--Primer, que la gent que diu que en sap, realment en sap menys del que diu que sap. Segon, que el poc que saben aquests suposats gurus econòmics no ho saben explicar. Tercer, que la gent normal sap moltíssimes més coses que ells.

--¿Què creu que ha de passar perquè això canviï?

--Que s'iniciï una revolució civil molt gran, no violenta, en què els pocavergonyes no tinguin cabuda. Això no s'aconsegueix amb manifestacions a les places, sinó canviant cada un de nosaltres per dins.

--¿Quina idea se li acut per millorar el panorama?

--Que siguem decents en cada cosa que fem i diguem. És hora de globalitzar l'ètica.

--¿Com hauria de ser un món millor?

--Aquest mateix, però amb els pocavergonyes inhabilitats. En lloc de quin món deixarem als nostres fills, ens hem de preguntar quins fills deixarem a aquest món. El futur serà millor com més formada estigui la gent.

Notícies relacionades

Bárbara Rey: "Mil cops m’han tocat, però no m’han enfonsat"

Tenir més de dues mans