La taula de la cuina

Quan es tracta de donar via lliure a la lascívia contemplant com els seus congèneres es donen gust recíproc, els lectors d'EL PERIÓDICO no necessiten grans multituds ni aparatoses coreografies, tampoc requereixen attrezzo. Ni disfresses, ni grillons, ni maduixes o gel o llet o cera cremant. Per no necessitar, no necessiten carn despullada. Per entrar en calor n'hi ha prou amb una gran taula de forner, una mica de farina per decorar i, sobretot, molta actitud: brutal, descontrolada, animal. Com ha de ser. Així ho demostra el primer i més passional dels intercanvis que Jessica Lange i Jack Nicholson mantenen aEl carter sempre truca dues vegades(1981), considerada com la millor escena de sexe de tots els temps pels participants en l'enquesta que al llarg d'aquest mes d'agost ha realitzat ­elPeriodico.cat.

Notícies relacionades

Aarón Martínez, l’adolescent que fa art amb un boli Bic, estrena la seva primera exposició

Física i metafísica de Marco Mezquida

El carter sempre truca dues vegades és un remakedel clàssic de cine negre de 1946, al seu torn adaptació de la novel·la criminal del gran James Cain. Jack Nicholson interpreta un lladre de poca volada. Jessica Lange és l'avorrida i sensual cuinera del restaurant regentat pel seu marit, un home molt gran. La passió entre tots dos esclata gairebé des del mateix moment en què es troben per primera vegada. I l'escena en qüestió és la materialització perfecta del desig clandestí. Nicholson s'abalança sobre Lange i es produeix un violent forcejament; ella es resisteix al principi però finalment deixa que ell s'abalanci afamat sobre els seus llavis. Després se n'allibera però ell la segueix, l'agafa al voltant de la cintura i es deixa caure sobre els genolls. Quan pressiona la cara entre les cames d'ella, tot rastre de resistència desapareix. És llavors quan comencen a posseir-se salvatgement sobre la taula de la cuina, no sense que abans Lange la deixi lliure fent caure pans, masses i un ganivet -durant unes dècimes de segon, no queda clar si l'apunyalarà-, i cridi: «¡Vine! ¡Vine! ¡Vine!». I Nicholson, obedient, hi va.

DOS 'MÉNAGES À TROIS'/ Entre les 20 escenes proposades, la victòria d'El carter sempretruca dues vegades ha estat aclaparadora: ha rebut el 19,88% dels vots. Immediatament per sota d'ella -però a molta distància: 10,49% i 8,91%, respectivament- se situen l'última seqüència deKen Park(2002) i la penúltima de Y tu mamá también(2001). Casualitat o no, totes duesménages à trois.Queda clara, doncs, una altra inclinació dels nostres lectors respecte al sexe: on n'hi caben dos, n'hi caben tres. Digue'ls tontos.