Pep Cruz: «Les heroïnes de la crisi són les mestresses de casa»

-¿Podria resumir la crisi en un tuit?

-Se'ns pixen a la cara i ens volen fer creure que plou.

-¿Com li explicaria la prima de risc a un nen de 6 anys?

-Aquella senyora grassa que et deixa un caramel i, al cap de quatre dies, et diu que n'hi has de tornar quatre.

-¿Deixaria els seus fills un estiu amb Angela Merkel?

-I tant. Que pagui ella.

-¿Si només li quedessin tres euros, en què se'ls gastaria abans, en salsitxes de frankfurt o en iogurts grecs?

-Mullaria la salsitxa en el iogurt.

-¿Si demà rebés una herència de 300.000 euros, què faria: els portaria al banc, els guardaria sota el matalàs, compraria una casa, invertiria en deute sobirà espanyol…?

-Jugaria al bingo.

-Reflotar Bankia ens costarà 500 euros a cada ciutadà. ¿En què preferiria gastar-se aquests diners?

-En accions de Bankia.

-¿Li fa por que l'euro desaparegui? ¿Com creu que l'afectaria?

-No. L'únic que em fa por és que desapareguem nosaltres [els catalans] com a poble.

-¿Què el mosqueja més, que li apugin 100 euros els impostos o que li abaixin el sou 100 euros?

-Tant és. Tot va a parar a Madrid.

SEnD¿Qui ens ha ficat en aquest embolic?

-La gent que ha volgut reconvertir la societat del benestar en una societat d'economia americana.

-¿Què ha entès i què no entén sobre la crisi?

-Que el Banc Mundial, els bancs centrals, la reserva americana, que tota aquesta gent que disposa de totes les dades no sabés ni preveiés què podia passar.

-¿Què comenta sobre aquest tema quan en parla amb els amics?

-Que això és una merda.

-¿Té familiars directament afectats per lacrisi? ¿Què es diu a casa?

-Tots en tenim, i tots ens preguntem on anirem a parar.

-¿Quin és el disbarat i l'encert més gran que ha sentit sobre economia els últims anys?

-El disbarat més gran és allò dels brots verds que ens deien fa dos anys. I el més encertat que he sentit últimament és que acabarem sent intervinguts.

-¿Qui és l'heroi de la crisi?

-Els que gestionen les economies domèstiques, les mestresses de casa.

-¿I qui és el dolent?

-Tothom té clar qui és. No cal ni dir-ne el nom.

-¿Té la sensació que el pitjor ja ha passat o creu que encara ens esperen els tragos més amargs?

-Com diu el poeta: «Qualsevol temps passat va ser millor». I crec que estarem anys pensant-ho.

-¿Com porta conviure amb tantes notícies econòmiques negatives?

-Entretenint-me; buscant quina és la millor de les pitjors notícies.

-¿La crisi l'afecta personalment?

-Per descomptat.

-¿I econòmicament?

-També. Tinc una companyia i no es venen bolos. Amb l'IVA encara se'n vendran menys. Se'ns redueix el mercat estrepitosament. Fa un any vaig dir que d'aquí quatre la gent que vivia al voltant del teatre es reduiria en un 50%. En falten tres.

-¿En els anys de vaques grasses va prendre alguna decisió econòmica de la qual s'hagi penedit?

-Sempre he comprat cotxes de segona mà.

-¿Ha hagut de retallar el seu pressupost en algun apartat?

-Porto una vida bastant frugal i això em salva. No sóc una persona de grans despeses.

-¿Si tingués 20 anys i estigués a l'atur, emigraria? ¿A quin país aniria?

-Me n'aniria a Austràlia, una zona rica i immensa, amb pocs habitants. És terra d'oportunitats per a la gent que vulgui treballar.

-¿Per què els països del nord d'Europa no es refien dels del sud?

-Els hem donat 200.000 raons per no refiar-se'n.

-¿Què l'inquietaria més, que el seu fill vulgui ser banquer o polític?

-Preferiria que la meva filla fos puta.

-¿Què li ha ensenyat la crisi?

-Pertanyo a un sector, el cultural, que sempre ha estat en crisi. Sols queda una esperança. Generalment de les crisis en neix alguna cosa positiva.

-¿Com pot canviar això?

-Amb un renovació democràtica. Faria que en tots els ajuntaments, les diputacions, els governs autonòmics i en el de l'Estat hi hagués una comissió formada només per dones. Serien mestresses de casa, tècniques, advocades, economistes... Estarien encarregades d'administrar el pressupost com si fos l'economia domèstica. S'eliminaria un 60% de la despesa pública.

-¿Viure aquesta experiència té res de positiu?

-En qualsevol situació negativa hi trobes coses positives si t'hi esforces. Aquest és l'únic camí. No ens podem enfonsar. Alguna cosa de bo en sortirà a curt o llarg termini deixant-hi, com sempre, molta suor i sang.

-¿Un acudit sobre la crisi?

-Una de les parts més greus de la crisi és la poca confiança en els polítics. Se me n'acut un després que enxampessin l'exconseller de Governació traficant amb tabac, potser una forma extrema d'equilibrar les balances fiscals. Dos consellers discuteixen què s'ha de fer amb els diners en unes retallades. Un diu: «Només els podem dedicar a escoles o presons». L'altre s'ho pensa i respon: «Mira, a l'escola ja no hi tornarem».

SEnD¿Com hauria de ser un món millor?

-No existeix, i no ha existit mai, però sí l'esperit de superació. Com sempre, tirarem endavant encara que sigui per camins complicats. És com quan obren la capsa de Pandora i apareixen tots els vicis. Però a dintre sempre en queda un, el de l'esperança.

Vegeu el vídeo d'aquesta

Notícies relacionades

Aarón Martínez, l’adolescent que fa art amb un boli Bic, estrena la seva primera exposició

Física i metafísica de Marco Mezquida

notícia amb el mòbil o

a e-periodico.cat