Hombres G a la fresca

Hombres G és, segons exalça la fulla promocional del Festival de Cap Roig, «la banda de pop espanyola més influent de l'últim quart de segle». Però el seu indiscutible i carismàtic líder, David Summers, ho matisa. «No ens hem plantejat mai ser influents, ni formar part de cap moguda, ni abanderar res, ni hem pensat que podíem canviar el món. Però si per ser influent entens que has aconseguit animar molts xavals perquè es dediquin a la música, llavors sí, això sí que ho admeto». Sigui com sigui, i com a mostra de les seves credencials, el conjunt repassarà avui novament els seus èxits, tal com està fent en l'actual gira de presentació del seu últim disc,En la playa.

Però, ¿un home que ja té força cabells blancs, tot un pare de família, pot seguir cantant això de «sufre mamón, devuélveme a mi chica o te retorcerás entre polvos pica pica». «Sí, és clar que sí. Les cançons tenen fins i tot més poder que el mateix pica pica

-riu-. Les peces acaben adquirint tanta força, tanta importància, que tant és que jo ja no sigui aquell xaval de 19 anys que va escriure aquella cançó. És com quan escoltesOnly you. És tan bonica, que la disfrutes i prou. Fa anys sí que vaig tenir certs dilemes. Vaig pensar: «Hòstia, tio, això de cantar que vas al darrere d'una col·legiala ja no pot ser». Però després ho vaig entendre. Em vaig dir: «Coi, és una cançó i punt».

Notícies relacionades

Consum investiga possibles irregularitats en la venda d’entrades per als concerts de Bad Bunny a Espanya

Eduardo Mendoza, pícar de novel·la i «proveïdor de felicitat», premi Princesa d’Astúries de les lletres 2025

SOL I EN COMPANYIA / Summers va arribar a editar quatre discos en solitari i explica que en el moment en què els companys el deixin li agradaria treure'n un altre. «M'agrada aquest altre rotllo més personal, la temàtica de les lletres i l'ambient de quan estic sense la banda. No em penedeixo en absolut d'haver-ho fet», subratlla. Però adverteix: «Quan ara componc sempre penso en Hombres G. I no deixo d'escriure mai. El meu pare em deia que quan crees no has de parar. Es necessita un entrenament diari. Encara que moltes vegades penso que em costarà superar-me; ser millor. No perquè sigui l'hòstia, però no sé si he arribat al meu límit».

De moment, anuncia que té unes 12 peces per llançar-les, dosificades de quatre en quatre, al mes de setembre i per internet. «Perquè els discos nous ja no li importen una merda a ningú».