AVNAÇ EN BLANC I NEGRE

Pink estrena el videoclip 'Blow me (One last kiss)'

El seu pròxim disc, 'The truth about love', es publicarà el 18 de setembre

El videoclip de ’Blow me (One last kiss)’, cançó inclosa a ’The truth about love’, el nou disc de Pink. / YOUTUBE

2
Es llegeix en minuts

Pink estrena avui, divendres 27 de juliol del 2012, el vídeo de'Blow me (One last kiss)'. Un clip dirigit perDave Meyers, que també va realitzar per a l'artista èxits com'So what' i'Fuckin' perfect'.

Al videoclip, Pink fa gala de la seva eterna rebel·lia i ambigüitat jugant a ser home i dona a la vegada, perdent el cap per un tipus que cada vegada que pot la deixa de costat sense cap motiu i que no té manies a fer-la passar per situacions humiliants. La filmació acaba amb una fantàstica fugida de nivell d'una rancorosa però satisfeta Pink, que se'n va no sense abans arruïnar-li la festa a qui se suposava era la gran parella en el seu gran dia.

'Blow me (One last kiss)' és el primer senzill de 'The truth about love', el nou àlbum dePink que es publicarà el 18 de setembre. Durant la primera setmana, aquest single es va situar al Top 20 a la llista d'iTunes de 21 països, i va aconseguir el número u a Austràlia i el tres a Alemanya.

Per una altra banda, Pink ha anunciat la seva actuació a l'iHeart Radio Festival el 22 de setembre a Las Vegas, i el 18 del mateix mes serà a The Today Show, que se celebrarà a The Plaza.

Diferents cares de l'amor

Pink ha format equip per primera vegada en aquest àlbum amb el productorGreg Kurstin (Lilly Allen, Red Hot Chili Peppers, Foster The People, Shins), amb els seus col·laboradors habituals Max Martin, Shellback, Billy Mann i Butch Walker. I ha treballat en la composició de cançons amb l'autor i productorDan Wilson (responsable d'èxits com 'Someone like you', d'Adele), en un disc que recorre les diferents cares de l'amor, la foscor, la llum, la felicitat i la tristesa.

Notícies relacionades

Des de la seva aparició el 2000,Pink (Alecia Moore) s'ha establert com un dels grans talents del pop contemporani i ha publicat els àlbums 'Can't take me home' (2000), 'Missundaztood' (2001), 'Try this' (2003), 'I'm not dead' (2006), 'Funhouse' (2008) i 'Greatest hits so far!!!' (2010).

L'artista de Pennsilvània ha venut més de 35 milions de discos, 65 milions de singles (20 milions descàrregues digitals) i més d'un milió de DVD, amb 11 senzills al Billboard Hot 100 i 15 singles número u en un o més països. Ha guanyat tres Grammy, dos Billboard Music, cinc MTV Video Music, dos MTV Europe Music i dos People Choice, entre altres.