Toquinho, el Brasil universal

Toquinho és un altre cas d'artista longeu que segueix tocant una vegada i una altra les mateixes cançons amb què en altres temps es va fer un nom gairebé sense modificar el guió dels seus recitals. Acaba de publicar un nou disc que no està gens malament,Quem viver, verá, el primer en gairebé una dècada, però, dimarts, al Teatre Grec, el va deixar de banda i es va atrinxerar en el material més popular de la seva obra i en els clàssics de la bossa nova als quals, als anys 70, va donar un segell propi amb Vinícius de Moraes.

Notícies relacionades

Aarón Martínez, l’adolescent que fa art amb un boli Bic, estrena la seva primera exposició

Física i metafísica de Marco Mezquida

Toquinho va desplegar les seves arts com a guitarrista, va cantar amb suavitat, va exhibir humor i no va fer cap pas en fals. Però el seu recital no va ser gaire diferent del del Palau (2007) o el Poble Espanyol (amb Gal Costa, 2006). Perquè ens féssim una idea de les seves intencions, va obrir amb talismans del calibre deSamba d'Orly, Tarde em Itapoá, Que maravilha iGarota de Ipanema, així, d'una tirada. Grans èxits i cites als dos volums deLa Fusa, gravats amb Vinícius, Maria Creuza i Maria Bethânia a Mar del Plata (Argentina). Toquinho va lluir la seva vella amistat amb el poeta, amb qui va treballar més d'una dècada, i va evocar el seu estret vincle amb el whisky. «Deia que era el millor amic de l'home, ¡el gos embotellat!».

DISC AMB SKÁRMETA / A mig recital va presentar la cantant Anna Setton; «una sorpresa», va dir (home, Toquinho, que el seu nom està escrit en el programa de mà), i es va aliar amb ella a Quero você, cita al nou disc, i a la baptismalChega de saudade. Va anunciar un disc amb Antonio Skármeta, amb qui ha col·laborat en diverses cançons, per a l'hivern, i va estirar el recital amb més peces universals:Manha de carnaval(versió instrumental),Berimbau, Aquarela, A tonga da mironga do kabuleté... Cartes segures, nit confortable.