Còmic, femení plural

una noia pèl-roja que sobreviu a l'edat de les cavernes, una pertorbadora història d'amistat adolescent i convivència familiar, l'experiència de recuperar-se després d'un accident de moto o l'odissea de compartir pis a Barcelona. Quatre històries -dues són ficció, dues autobiogràfiques-, originalsopere primede quatre dones, totes joves -nascudes els 80-, totes amb premis que les reconeixen com a nous talents, que els últims mesos han enriquit el planter del còmic nacional. Els seus noms: Mireia Pérez, Lola Lorente, Cristina Bueno i Camille Vannier (una francesa amb un peu a Barcelona i un altre a París). Els seus debuts, respectivament:La muchacha salvaje, Sangre de mi sangre, SostresiEl horno no funciona.

Elles són la prova que ja va sent hora que ser dona i dibuixant no sigui notícia en un món tradicionalment freqüentat per homes com és el còmic, i en el qual cada vegada més s'obren pas més artistes novells. En aquest aspecte, apunta la valenciana Mireia Pérez, «estan realitzant una important tasca diverses editorials que publiquen autors joves independents. És el cas d'Astiberri, o més recentment Sins Entido o Bang, que va apostar per José Domingo i el seuAventuras de un oficinista japonési se'n va endur el premi del Saló del Còmic de Barcelona».

PREMIS I BEQUES / Per Pérez, que ambLa muchacha salvajeva guanyar el premi de novel·la gràfica Fnac-Sins Entido, la presència de la dona en el còmic és, per sort, «un reflex del que està passant en altres nivells. Ja no tenim por de sentir-nos iguals». I aquí les tenim, aprofitant beques i presentant-se a premis -amb la crisi cada dia més escassos- que, en el cas de Pérez i de l'alacantina Lola Lorente -autora revelació del saló de Barcelona perSangre de mi sangre(Astiberri)-, els han proporcionat uns mesos d'impagable immersió en la meca europea del còmic, laMaison des auteurs, a Angulema.

¿Consells per a debutants? «És important disfrutar amb la teva feina i anar desenvolupant el teu estil. Però també ensenyar-lo, en fanzins digitals per exemple, perquè així poden sortir projectes -explica Lorente-. El meu llibre va sorgir de les meves històries curtes per al fanzínEnfermo».

Coincideix amb ella Pérez, assídua blocaire i amb treballs al fanzín Elestafador:«Importa la disciplina, la insistència, la curiositat per conèixer altres autors i no tenir por d'ensenyar el que fas i compartir-ho amb ells i amb editors, ja sigui a internet o en salons de còmic, com Getxo o Barcelona. És un món petit i accessible on tothom es coneix».

La barcelonina Cristina Bueno, ambSostres(EDT), títol que al·ludeix als «sostres de l'ambulància, del quiròfan, de l'hospital, que no tenia més remei que veure després de l'accident de moto», va guanyar el concurs Carnet Jove, que ha descobert talents com Aleix Saló (Españistán,Simiocracia) o Raquel Córcoles i Marta Rabadán (Sóc de poble).Sostresera el primer còmic de Bueno, il·lustradora i dissenyadora gràfica, sorgida de l'Escola Joso. Ara aspira a seguir escrivint els seus propis còmics però això no li impedeix dibuixar en altres projectes, com la recentAusencias (Astiberri), amb guió del músic Ramón Rodríguez, de The New Raemon.

Notícies relacionades

Els vols de la mort

BCN exhibirà múscul literari i cultural a Guadalajara

També està llançada Pérez, que com Lorente va estudiar Belles Arts a València. A més de la segona part deLa muchacha salvaje,ja prepara una nova obra: «El títol ésUna zorra de siete tetasi el publicarà Caramba Cómics, que a la seva web seguirà el minut a minut del treball, com si fossin uns extres del llibre».

NO TIRAR LA TOVALLOLA / Lorente (el 2006) i Pérez i Vannier (el 2010) ja tenen premis Injuve del ministeri. AmbEl horno no funciona(Sins Entido), a més, la parisenca Vannier suma també un Junceda 2011 com a nou talent de l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya. Vannier, que com Lorente ha estudiat a l'Escola Massana, agafa l'exemple de «senzillesa» de la seva admirada compatriota Aude Picault per mostrar en pinzellades als seus 15 companys de pis, de l'addicte a l'esport a la tele que practica «el sofà-cervesa-patates», als enganxats aLost, el llepafils o la fan de l'encens. ¿I amb la crisi galopant? Com diu Lorente, «el que és difícil és no tirar la tovallola», però sobretot el treball i la perseverança.