«Per cantar jazz s'ha de tenir un do»

És un dels últimscroonersclàssics, i avui actuarà a Calella de Palafrugell, dins del Festival de Cap Roig (22.00 hores), en un òptim moment comercial, dalt de l'onada del seu discDuets II. No vèiem Tony Bennett (Nova York, 1926) per aquí des que, fa 12 anys, va passar pel Teatre Grec. «La meva companyia discogràfica s'ha concentrat molt en els països de parla anglesa. Pensen que en altres llocs no em comprenen», es queixa el cantant.

-A Duets IIcanta amb Lady Gaga, de qui ha dit que és «el Picasso de la música»...

-Sí, és molt intel·ligent; una artista fantàstica. Té un públic enorme a tot arreu i fa coses meravelloses. És molt creativa.

-¿És cert que gravarà un disc amb ella?

-Sí, ¡un disc sencer! Ara mateix tinc dos projectes en marxa: el disc amb Lady Gaga i un altre de duos amb cantants llatins. Hi haurà Alejandro Sanz, Miguel Bosé, Dani Martín... I veus de països llatinoamericans com Juanes, Vicente Fernández, Chayanne, Gloria Estefan, Franco de Vita, Marc Anthony...

-La música llatina, ¿forma part del seu bagatge?

-Sí, m'agrada perquè jo crec en la melodia i l'harmonia, que són la base d'una cançó. Als països llatins això segueix respectant-se, però als Estats Units crec que sóc l'únic que ho fa; els altres canten rock. Però jo encara crec en la música amb ànima i sentiment, que sigui romàntica i intel·ligent. No cantaré mai una mala cançó.

-Aquest era el consell de Frank Sinatra: «Elegeix les millors cançons».

-Sí, i és el que feien Nat King Cole, Ella Fitzgerald... Sinatra tenia deu anys més que jo i era el meu mestre. L'obra d'aquests cantants es podrà escoltar sempre, no sonarà mai passada de moda.

-A Duets IItambé va treballar amb Amy Winehouse.

-Compliré 86 anys a l'agost, i potser per això m'agrada escoltar tots els cantants joves de l'actualitat. Ella va ser la millor cantant de jazz; una gran intèrpret. La seva pèrdua va ser tràgica.

-Li hauria agradat veure-la cantant més jazz que pop...

-Sí, perquè el pop el pot cantar qualsevol. Per cantar jazz s'ha de tenir un do. Has de saber improvisar i no és una cosa que puguis aprendre a l'escola; el tens o no el tens.

-Als 50, quan va començar, el rock'n'roll era l'enemic.

-Encara ho és.

-¿De veritat?

-¡Sí! (riu) No m'agrada, simplement. No recordo ni una sola cançó de rock'n'roll.

-¿Ni tan sols d'Elvis Presley?

-No, per a mi, l'època del rock'n'roll va ser quan la música va morir. Elvis era molt guapo, però, ¿què va aportar després d'Ella Fitzgerald, Sinatra, Nat King Cole...? Després, el rock va acabar tocant-se en grans estadis, i a mi això no m'agrada. M'agraden els concerts íntims en sales de concerts, com el que vaig fer amb Diana Krall a Barcelona l'última vegada.

-Als 60 es van imposar els cantants i grups que componien. Per a vostè devia ser encara pitjor que amb el rock'n'roll dels 50...

-La millor música va ser la que es va compondre als Estats Units durant els anys 20 i 30. Música per a les pel·lícules de Fred Astaire i els teatres de Broadway. Cançons que no moren. Jo sento un gran respecte pels compositors com George Gershwin, Irving Berlin i Cole Porter. Jo sóc unentertainer. Canto les millors cançons que trobo. M'agrada respectar el meu públic. Com que jo no tinc el talent per compondre cançons com les de Berlin o Porter, doncs és millor que no ho faci.

-La indústria musical ha canviat des dels seus inicis.

-Està en bancarrota. Ja no es venen discos...

-¿L'entristeix?

-Bé, malgrat tot, jo venc més discos que ningú. Aposto per la qualitat, i quan fas això, no t'equivoques. No m'ha anat malament, m'han donat 17 premis Grammy...

-¿Quins són els millors cantants?

-Michael Bublé ho fa bé, i Diana Krall. ¡I Lady Gaga!

Notícies relacionades

¿Per què Bob Esponja et fa feliç?

Teoria i sàtira de l’amistat

-¿Aquesta serà l'última gira?

-No, no em retiraré mai. Tinc gairebé 86 anys, però tinc bona salut i allà on vaig tinc èxit. La meva missió és donar a conèixer les grans cançons americanes.