El planter del jazz es consagra al Grec

És aviat i encara estan una mica adormits, però la seva passió per la música els ha portat fins a casa del director de la seva banda, la Sant Andreu Jazz Band, per fer un assaig matutí en petit comitè, abans de l'assaig general. Demà els espera Swinging & Dancing With a Smile, un concert al Teatre Grec en què actuarà com a solista Andrea Motis (trompeta, saxo i vocalista), una de les estrelles sorgides a l'abric d'aquest entusiasta planter musical impulsat pel multinstrumentista Joan Chamorro. El veterà trompetista Ricard Gili i el guitarrista Josep Travé també participaran en el concert, amb un repertori que abraçarà des del dixieland fins al funky.

Els xavals reunits a casa de Chamorro es desperten quan comencen a sonar els primers compassos de China boy. La gran de les germanes Armengou, l'Alba, d'11 anys, inicia la melodia amb la trompeta i es va alternant com a solista amb la seva germana petita Elsa, de 7, també trompetista, i Alba Esteban, una crac del saxòfon de 12 anys.

Els acompanya al piano Marc Martín, que canta baixet les notes mentre els seus àgils dits recorren el teclat. A la banda hi ha set cantants, que compaginen l'estudi de la veu amb el de l'instrument que han escollit. Es nota que disfruten tocant. «Jo vinc de l'escola clàssica. Vaig estudiar molts anys piano. Al començament, no volia fer jazz», explica Martín, un simpàtic jove de 19 anys que ha estat seduït per la música de Duke Ellington.

CULTIVAR LA PASSIÓ / «¿Puc anar a dalt?, pregunta insistentment l'Elsa. És la més petita de tots i té ganes de sortir a jugar a la terrassa jardí. «Ja hi aniràs després», contesta el seu mestre. No vol que aprendre resulti pesat, però sap que requereix un esforç. A en Marc, en canvi el que costa és arrencar-lo del piano. «El jazz m'ha enganxat, ara disfruto molt més que amb la clàssica. He après més tècnica en quatre anys tocant jazz que en tota la meva vida dedicat als estudis convencionals de piano», reconeix. «El jazz és més divertit a l'hora d'aprendre».

Encara que ja han actuat a molts llocs, tant ell com els seus companys estan molt il·lusionats a debutar en un dels escenaris a l'aire lliure més bells de la ciutat. «El del Grec serà un concert important. A més a més, a part de música hi haurà gent ballant, i això m'agrada. Hi ha més energia».

Notícies relacionades

El cine espanyol es revisa a si mateix

El confessionari: convidats estrella i secrets fets públics

L'Èlia, una violinista de 17 anys que, com en Marc, ve de la clàssica, no es mostra tan fanàtica amb el jazz. «M'hi he acostat per canviar una mica, per explorar nous territoris», afirma aquesta noia riallera que s'hi ha incorporat fa poc. Escoltant-la interpretar Minor swing, un hit del mestre Django Reinhardt, costa imaginar-la tocant una sonata de Bach.

Chamorro no els obliga a repetir cap frase o detall. Prefereix encarar Petite fleur, un altre gran clàssic del jazz en què brilla la saxofonista Alba Esteban. «Vaig escollir el saxo soprano perquè hi havia una plaça vacant, però vaig començar tocant el saxo alt», explica. «Tots els nens tenen un talent natural. El que és difícil és cultivar-lo», recorda Chamorro, que els recomana «assajar una hora al dia a casa». Els seus cadells ho tenen après.