New Order agita els trofeus en un Sónar de rècord

Si al repertori de New Order hi sumem el de Joy Division, el resultat és un dels temaris de culte per excel·lència de la moderna cultura pop. Litúrgia molt compatible amb la festa desbocada, ja que la nova versió de New Order és més expansiva que angoixant, i ha fet que les seves cançons sonin més físiques i hedonistes que en els vells temps. Ahir a la nit van posar un accent alhora festiu i noble a l'última nit d'un Sónar-12 que ha batut el seu rècord històric d'assistència, amb 98.000 persones.

Al recinte de Fira Gran Via, New Order va anar al gra i va condensar èxits passats i recents en una actuació més curta que la que van oferir amb invitació (promoció d'Estrella Damm) dijous al mateix recinte. Era estrany veure el grup sense la imatge icònica de Peter Hook, amb el seu baix penjat a l'altura dels genolls, tot i que el nou fitxatge, Tom Chapman, es va dedicar a calcar les seves corpulentes línies melòdiques soterrades amb mil·limètrica perícia. I a falta dels critshooliganescos de Hook, que vam haver de suportar en les seves últimes visites a Barcelona, vam tenir un Bernard Sumner més extravertit de l'habitual, lluny del distanciamentcoolque practicava als anys 80. I la retrobada Gillian Gilbert, ocupada dels teclats.

PARES DE L'INVENT / New Order no va passar per alt la seva feble producció del segle XXI, però es va atrinxerar en els clàssics; el material que al seu dia va formular un diàleg esvelt entre les guitarres i l'electrònica. Més escorat cap al rock que en altres temps, i alimentat de cançons fetitxe, estables en el seu repertori, comBizarre love triangle, True faith iBlue monday, que al tancament d'aquesta edició havien de posar la guinda al concert ambLove will tear us apart, rescat de la seva primera vida artística amb el nom de Joy Division.

Notícies relacionades

L’armari de les tribus urbanes dels 2000: decàleg d’estils, del glamur Y2K a l’estètica emo, indie i K-pop

Les 5 claus del ‘Lux tour’, la gira que ha posat Rosalía en el centre de la conversa

Abans, al CCCB, una altra àmplia barra lliure de transgressions idivertimentosamb base electrònica. Propostes com el j-popmoderadament explorador, amb gestos dub, de Cornelius, acompanyat per la dosificada veu de Salyu, o per la voluminosa aventura maquinal amb brots sorollistes d'Alva Noto com a integrant de Diamond Version, al seu torn en tàndem amb Atsuhiro Ito.

XIFRES HISTÒRIQUES / Hi havia satisfacció, al CCCB, en les cares dels tres directors del Sónar, un festival que, quan no registra un rècord, ho diu i no passa res. No és el cas d'aquesta edició: 98.000 assistents, dels quals 10.000 corresponen a la nit de dijous (amb invitació). Xifres molt superiors a les de l'any passat (79.500) i fins i tot a les del, fins ara, sostre del Sónar: l'edició del 2002, amb 91.000 persones. Ricard Robles ho va atribuir al poder de «l'experiència de la música en directe» davant del consum via ordinador o mòbil, i a la inversió internacional en la marca Sónar a través de subseus com ara São Paulo i Tòquio. «Al final, tota aquesta feina acaba revertint en el festival de Barcelona», va indicar Robles. El resultat és evident.