El primer de la classe

John Talabot és un col·legi privat barceloní amb seu a Escoles Pies, 136. I també l'àlies amb què es mou pel món -i a quina velocitat els últims mesos- un jove productor que va estudiar en aquell col·legi i va voler retre-li un homenatge amb el seu baptisme musical.

Durant molt de temps, ningú o gairebé ningú va saber qui s'amagava al darrere d'aquell nom anglosaxó. I tothom ho volia saber, encara que només fos per poder felicitar personalment el creador d'una música tan suggestiva. Els maxis My old school (2009), Sunshine (2009) i Matilda's dream (2010) van causar sensació dins i fora de les nostres fronteres per la seva fascinant concepció del house: a càmera lenta, amb ànima pop i inferències ètniques ben assumides.

A Espanya no duren gaire els secrets, i al voltant de l'edició al segell britànic Young Turks de l'epé Families (2011) John Talabot ja era el barceloní Oriol Riverola i tothom li podia dir: «Bon feina, Uri». Per a ell, el pseudònim, igual que aquella cara tapada de totes les fotos, era una manera de dirigir l'atenció cap a la música. Canviar de nom semblava també una bona manera de començar de zero després d'haver participat en alguns projectes (el combo dance The Requesters) i treballs (la seva residència a Razzmatazz com a DJ D.A.R.Y.L.) en els quals no sempre havia acabat de trobar la seva expressió somiada.

L'àlbum de debut de Talabot-Riverola és un somni de disc. Es diu Fin (2012), però només pot ser l'enlairament definitiu d'una carrera insòlita. Un disc amb sons de ball, però més per ballar per dins, amb el cap, que no pas a la pista. Amb un esplèndid component melòdic i amb estructures treballades. House, pop, ambient i música disco fosos amb personalitat en temes addictius fins al deliri.

El públic ha respost apassionadament. I els crítics han esgotat els elogis, també més enllà de les nostres fronteres: a l'emblemàtic diari britànic The Guardian van donar cinc estrelles al disc de John Talabot, i la web nord-americana Pitchfork, oracle de la modernitat musical, li va adjudicar l'etiqueta Best New Music (Millor Nova Música). «Quan van començar a sortir les crítiques, jo era a Austràlia i no veia les coses al ritme que ho feia la gent d'aquí. Quan aquí és de dia, allà és de nit. La gent em felicitava mentre jo estava dormint, i quan jo em despertava i volia compartir la meva alegria ningú em feia cas. Estava tothom dormint. Però ha sigut fantàstic. A més a més, això em va servir per superar una moguda personal¿ Si el disc arriba a anar malament, m'engego un tret».

Notícies relacionades

L’armari de les tribus urbanes dels 2000: decàleg d’estils, del glamur Y2K a l’estètica emo, indie i K-pop

Les 5 claus del ‘Lux tour’, la gira que ha posat Rosalía en el centre de la conversa

Aquell excel·lent disc llarg, alabat per tothom, i el desenvolupament del seu directe (abans, Talabot només viatjava per punxar) han portat l'artista a una altra lliga. Ell admet que tot fa una mica de vertigen. «És una mica estrany. Encara m'hi estic acostumant. No tinc experiència com a artista de directe i m'estic enfrontant a situacions noves, gairebé experiments. És divertit, és diferent, però fa vertigen».Directe realment directe

Talabot compta en les seves actuacions amb el suport d'un col·laborador clau de Fin, el gran Pional, àlies de Miguel Barros, un altre músic electrònic estatal de creixent reputació internacional. «Hem separat tots els temes per parts -explica Riverola sobre el trasllat als escenaris-. Hi ha coses pregravades, però també deixem parts per tocar nosaltres, amb percussió, per exemple. I també fem bastantes parts vocals. Encara que era difícil adaptar el disc, crec que el resultat és bo. I la gent està apreciant l'esforç per fer un directe realment directe».I tot aquest amor l'ha aconseguit Talabot sense necessitat de saber gaire de música. A nivell clàssic, s'entén. Fa un temps va mirar de posar-se seriós i aprendre'n, però ho ha deixat: «És que la meva professora era molt antipàtica. Tenia un component amargat. Jo volia aprendre música d'una manera lleugera i no bèstia. Tampoc és qüestió d'emportar-se cada dia 20 pàgines de deures per fer a casa».Després del seu pas pel Primavera Sound -per a alguns, el millor xou del festival-, John Talabot serà divendres que ve al Hall del CCCB (20.30 hores) per demostrar a la seva exmestra el que és bo.