SAN MIGUEL PRIMAVERA SOUND

Una conversa amb els caps de tot això

D’esquerra a dreta, Pablo Soler, Alfonso Lanza, Alberto Guijarro i {Gabi} Ruiz.

D’esquerra a dreta, Pablo Soler, Alfonso Lanza, Alberto Guijarro i {Gabi} Ruiz. / JOSEP GARCIA

3
Es llegeix en minuts
JUAN MANUEL FREIRE / Barcelona

Amb cada nova edició, el San Miguel Primavera Sound es consolida com aquell gran esdeveniment que cap melòman enraonat es voldria perdre. Darrere de l¿acurat cartell i tots els atractius del festival hi ha, és clar, mesos de feina dura, i en una relaxada conversa amb EL PERIÓDICO, els caps de tot això (Gabi Ruiz, Alberto Guijarro, Pablo Soler i Alfonso Lanza) van voler explicar fil per randa aquesta activitat.

EL PERIÓDICO: Hi ha un dubte que necessitem resoldre al més aviat possible. ¿Dormen durant el festival?Gabi Ruiz: Bé, depèn de l¿any. I també depèn de cadascú. Jo, si puc, dormo bé. Fem torns perquè sempre n¿hi hagi un pendent de tot.

EL PERIÓDICO : ¿Quina fita d¿aquest any els omple d¿orgull i satisfacció?

Gabi Ruiz: Tot en general. Era un any difícil perquè hi havia pocs grups girant en la nostra època; i al final estic content del cartell. Veig els altres festivals a nivell europeu i hi veig ben poca cosa que ens hauria agradat tenir i no tenim.

Alfonso Lanza: També els concerts d¿inauguració i clausura a l¿Arc de Triomf. Per mi és el gran triomf d¿aquesta edició.

Pablo Soler: És important tenir una relació tan arrelada com sigui possible amb el teu entorn. I estar dins de la ciutat, amb un escenari gran, de franc, per a tothom.

Gabi Ruiz: ¡I a més és un gran cartell! M¿alegra que The Walkmen toquin en aquest escenari i per a tanta gent.

Pablo Soler: Hi ha gent que es queixa perquè no pot venir aquest dimecres i opina que estem pagant això amb els diners de la seva entrada.

Alfonso Lanza: El que seria realment dolent és que diguessin que no volen venir cap dia.

Gabi Ruiz: La gent cada dia ve abans a canviar-se la polsera.

Alberto Guijarro: El dilluns de la setmana del festival ja hi ha molta gent que ve a canviar la polsera. Cada vegada més, la gent el que fa és agafar-se una setmana sencera de vacances i aprofitar per veure tot el festival i fer turisme.

Gabi Ruiz: Còmodament, a més. Perquè aquest festival no requereix tenda de campanya, pantalons curts...

Alberto Guijarro: El que hem de plantejar és una mena de ticket coast to coast. Que la gent pugui anar al San Miguel Primavera Sound i també a l¿Optimus Primavera Sound. És un bon pla. Dos festivals i et recorres la península.

EL PERIÓDICO: Consulteu-ho amb la gent del fòrum del Primavera. Perquè ells hi diuen molt en tot això, ¿oi?Gabi Ruiz: S¿ha creat una amistat. Confio en ells per saber quines són les coses que han pogut fallar d¿organització. I a nivell de programació, de les seves propostes en traiem molts grups. L¿any que en el fòrum ens fotin molta canya per un fitxatge, tindrem un problema.

EL PERIÓDICO: ¿Els insisteixen discogràfiques, agències i promotores de portar noms molt mainstream? Gabi Ruiz: A sac. El que està passant últimament és que el mainstream vol estar en l¿indie i entrar en el seu circuit de festivals, perquè si se n¿adona, de festivals comercials n¿hi ha pocs.

Pablo Soler: Els alemanys. Són com més durs¿

Gabi Ruiz: ¿Com és que no hi pot entrar Lenny Kravitz?, ens diuen. I no, això no passarà mai.

EL PERIÓDICO: ¿Va ser idea dels forers portar tants grups heavies aquest any?

Gabi Ruiz: Ja havíem portat alguna banda del gènere, però aquest any vam començar a donar-hi voltes, vam veure que el públic heavy cotitzava a l¿alça i ens vam decidir a portar-ne una bona representació. Ens sembla sa. La primera vegada que vam portar Morente també ens vam sentir dir que estàvem bojos. Amb el heavy ha passat el mateix.

EL PERIÓDICO: ¿Què recomanen d¿aquesta edició?

Pablo Soler: Bombino.

Alfonso Lanza: Jo vull veure Mazzy Star. Estic enamorat d¿aquesta noia.

Notícies relacionades

Gabi Ruiz: Jo vull veure Jeff Mangum, que per mi és l¿estrella absoluta de la funció. Ja em semblava impossible que passés i ha passat. I dels grans tinc ganes de veure The Cure. És una gran satisfacció personal veure aquesta mena de grup en el festival.

EL PERIÓDICO: ¿I per on passa el futur?Alberto Guijarro: Per depurar el que ja tenim. Un any desapareixen algunes activitats, n¿apareixen d¿altres, però crec que estem molt bé com estem.