BCN negocia comprar la col·lecció Barbier-Mueller

L'Ajuntament de Bar­celona està negociant la compra de la col·lecció d'art precolombí que, des del 1997, custodia i exposa el Museu Barbier-Mueller de la ciutat. Es tracta dels fons privats més importants en el seu gènere d'Europa, fins i tot per sobre dels que acull el Museu del Quai Branly de París, destí al qual les peces van estar a punt de dirigir-se, el 2001, en una de les ocasions en què va expirar el contracte de cessió en comodat que el col·leccionista Jean-Paul Barbier, propietari dels fons, i el consistori tenen firmat des del 1995.

El preu fixat per a la seva venda ronda els 20 milions d'euros, una xifra prou alta, encara que la col·lecció ho valgui, perquè, tenint en compte els temps de crisi i de retallades en cultura, l'ajuntament busqui la complicitat i el consens de tots els grups municipals. De moment, les negociacions fa un any que estan sobre la taula i van començar quan Barbier va informar de la seva intenció de desfer-se de la col·lecció, cosa que pot fer en qualsevol moment, segons l'acord vigent, sempre que vengui el fons sencer i no per peces.

Si no s'arriba a un pacte de venda amb l'ajuntament, o amb qualsevol altre comprador, la col·lecció seguirà exposada al Palau Nadal, al carrer de Montcada, davant del Museu Picasso, fins al 31 de desembre del 2015, dia en què expira el contracte pel qual el col·leccionista suís presta l'obra a la ciutat i el consistori la manté i s'encarrega de custodiar-la. L'interès de Barbier per obtenir alguna mena de contraposició econòmica, a través de venda o lloguer, per la seva obra és un objectiu que no ha amagat mai. Ho va manifestar en les seves primeres converses amb l'ajuntament i ho ha tornat a fer en les successives pròrrogues del contracte.

CRITERIS ESTÈTICS / Les 200 peces de la col·lecció inicial, que ara ja són 310 perquè amb els anys ha anat augmentant el fons cedit a Barcelona, van arribar a la ciutat el 1997 i el museu es va obrir avui fa exactament 15 anys. Prèviament es va haver de rehabilitar el Palau Nadal, un edifici del segle XV de perfil medieval que va restaurar l'arquitecte Antonio Fontela. Barbier va escollir Barcelona per a la seva col·lecció precolombina perquè desitjava que aquesta estigués a Espanya per la seva proximitat històrica amb el continent americà, i l'opció de Madrid no va arribar a bon port.

El museu, que rep poc més de 30.000 visites a l'any, porta el nom del col·leccionista actual, Jean-Paul Barbier, i el del seu sogre Josef

Mueller, que va ser qui als anys 20 va iniciar la col·lecció amb peces asteques, maies i olmeques. El seu gendre la va completar amb objectes procedents de la conca de l'Amazones, peces que la converteixen en única i irrepetible. El conjunt, a més, es distingeix per la singularitat d'haver estat constituït a partir de criteris estètics i no etnològics.

Notícies relacionades

La Tourette, un ens «malèvol»

Rosalía i l’afany de control

Així, cinc segles després que Cristòfor Colom mostrés als Reis Catòlics, al Saló del Tinell, la primera ceràmica que va arribar al vell món modelada per un terrissaire mesoamericà, la ciutat sospesa la compra de joies i figures olmeques de jade, atuells de terracota i màscares maies, ceràmica decorada de Nazca, copes inques per a ofrenes i urnes funeràries de l'Amazones realitzades durant un període que engloba des de l'any 1000 aC fins al 1500 dC.

L'obra exposada a Barcelona és tan sols una part dels immensos fons del mecenes amb més de set mil obres, entre escultures, màscares, tèxtils i objectes i joies. Un conjunt que constitueix la col·lecció d'art primitiu més important del món, i que reuneix peces d'Àfrica, Insulíndia (la Indonèsia primitiva), Oceania, Amèrica (precolombina i postcolombina) i Àsia.