Johnny Depp: "Era fàcil guanyar diners, però vaig preferir tenir paciència"

Després de dos intents frustrats, l'obra de Hunter S. Thompson,Los diarios del ron, arriba al cine gràcies a Johnny Depp, que a més de donar vida al protagonista, un expatriat periodista americà al Puerto Rico dels anys 50, n'és productor executiu.

-¿Què significa per a vostè, després de tant de temps, portar l'obra de Thompson a les pantalles?

-Una gran satisfacció i sentit del deure complert. Tot va començar al soterrani de casa de Thompson, revisant el seu manuscrit i parlant amb ell sobre la possibilitat de fer una pel·lícula. Aquest era el seu desig abans de morir, però per uns motius o altres no es va poder portar a terme. Ara estic molt content perquè Thompson seria feliç.

-Vostè el va conèixer bé. ¿Com era l'autor?

-El que molta gent no sap és que tot i ser un irreverent, un rebel i, a vegades, absurd, era tot un cavaller del sud, un home amb un gran sentit de l'honor. Era un gran amant de la literatura, et podies passar hores assegut a la cuina de casa seva parlant de llibres i d'autors, des de Fitzgerald fins a Baudelaire. Jo l'adorava, era com el meu germà gran, el meu tutor, el meu millor amic. Ho segueix sent, perquè el porto dins el cor.

-¿Com es van conèixer?

-Va ser el 1994, durant unes vacances a Colorado. Em vaig trobar un amic que el coneixia i em va preguntar si m'agradaria conèixer-lo perquè vivia per allà a prop. Ens va preparar una cita a mitjanit a la taverna de Woody Creek. Jo no sabia què em trobaria. A la una de la matinada es va obrir la porta de la taverna i vaig veure que saltaven espurnes i la gent s'apartava. Vaig sentir una veu que deia: «Aparteu-vos del mig, bastards». Les aigües es van separar i ell era allà, amb una pistola en una mà. Vam començar a parlar de Kentucky perquè tots dos hi vam néixer. També vam parlar d'escriptors. Després li vaig dir que m'agradava la pistola platejada que portava i em va contestar: «Si vols disparar unes quantes bales, anem a fora». A les tres de la matinada em vaig trobar al jardí de casa seva, disparant contra uns tancs de propà i construint bombes amb nitroglicerina. A partir de llavors em vaig convertir en el seu protegit (riu).

Notícies relacionades

Com la boirina embriaga Los diarios del ron Bruce Robinson

Deu llibres i còmics que són o seran sèries

-El protagonista de Los diarios del ron, Paul Kemp, se sent seduït per la bona vida, l'alcohol, les noies i els cotxes de luxe fins que descobreix la seva pròpia veu i decideix que el que has de fer és escriure sobre el que pensa de tot aquest món. ¿S'identifica amb ell?

-En part sí, perquè com a Thompson, que es va sentir seduït pels diners, a mi també em van seduir amb un munt d'ofertes a Hollywood. Després de ferJump Street, el 1986, Hollywood em va oferir protagonitzar pel·lícules en les quals hi havia noies, acció, explosions, carreres de cotxes. Era fàcil guanyar molts diners, però em vaig adonar que si ho feia, en poc temps estaria acabat com a actor perquè tothom feia el mateix. Vaig preferir tenir paciència i esperar que arribessin projectes més interessants, projectes que em fessin vibrar. Això és el que vaig fer, i encara sóc aquí.