'Las nieves del Kilimanjaro', un altre relat marsellès

Després d'endinsar-se per les tortuositats dramàtiques de la resistència francesa durant la segona guerra mundial en el seu anterior film, El ejército del crimen, Robert Guédiguian torna als seus paisatges marsellesos habituals i al tipus de personatges de classe obrera que han poblat tota la seva cinematografia. El tercet habitual (Ascaride, Darroussin i Meylan) torna a recobrar el màxim protagonisme, encara que a Las nieves del Kilimanjaro es produeixen algunes fugues narratives en relació amb les obres anteriors del director: en un moment determinat, el punt de vista passa del protagonista a l'antagonista, fet que suposa una variació en tota regla en un mètode ortodox convertit des de fa anys en sistema massa formulari.

El difús punt de partida és un poema de Victor Hugo sobre els pobres, i el títol del film no remet a Ernest Hemingway sinó a una cançó molt popular als anys 60 de Pascal Danel. Els protagonistes pertanyen a la classe obrera portuària, són atracats a casa seva i el robatori, i el que segueix a continuació, acaba generant un mar de dubtes en l'estabilitat que havien aconseguit fins llavors. Res de nou en el cine de Guédiguian, però amb lleugers canvis i matisos necessaris per renovar un estil anquilosat en els temes i en la forma.