En clau catalana

Encara que Jaume Cabré afronta això de firmar per Sant Jordi amb «resignació» -«és divertit però pesat. M'ho prenc com un acte d'obediència a l'editor i de responsabilitat» cap al lector, afirmava ahir el reservat autor de Jo confesso (Proa)-, al final li devia haver trobat el truc ja que l'hora que havia accedit dedicar a firmar llibres abans de dinar (a més d'una altra hora a la tarda) es va quedar tan curta per la constant arribada de lectors, a la una del migdia a la rambla de Catalunya, que Cabré no es va alçar de la cadira fins a prop de les tres.

Amb retolador de plàstic, igual que dues plomes més de la llengua catalana, Imma Monsó i Empar Moliner (Rafael Nadal va preferir un bolígraf metal·litzat en vermell), les firmes de l'autor de Les veus del Pamano eren una crida d'ànim al club llibresc: «Que no paris mai de llegir», «Visca la lectura!» o «Que feu un bon viatge per aquests passatges», escrivia un Cabré que es va atrevir a llançar un desig de la diada en la mateixa línia: «Que aprenguem que cada dia pot ser Sant Jordi i que no només avui podem comprar i llegir llibres».

«Arribar i moldre, com ens agrada a les veloces». Aquesta va ser la primera dedicatòria que va estampar ahir una, és clar, «puntualíssima» Imma Monsó, mare literària d'aquesta esclava del temps que retrata a La dona veloç (Planeta) i que l'ha col·locat, juntament amb Cabré i Nadal, entre els triomfadors de la jornada. Com que molts dels que s'acosten a l'escriptora de Lleida s'identifiquen amb les obsessions d'aquest club marcat per aquests temps ràpids ella té presta una dedicatòria: «Llarga vida al TEMPS!». Tot i que també recorre a l'estil Cabré («Que l'escriure no ens faci perdre el llegir»). De tant en tant a Monsó, i no només a ella, se li escapava la mirada a un infiltrat a les files literàries: a escassos metres, Gerard Quintana, el cantant de Sopa de Cabra, dedicava il·luminades frases

-«Que hi hagi llum pel camí i amor per viure en llibertat!»- als fans que li portaven el seu llibre Més enllà de les estrelles.

Una copa de cava

Notícies relacionades

Un Caldara inaugura el Festival de Pasqua de Peralada

Sara i Iker, freds i distants

Però Monsó és tot pau al costat del terratrèmol Empar Moliner, que per no fer esperar els seus lectors ni cinc minuts va fer unes quantes corredisses al trot entre caseta i caseta de firmes. Inquieta, tot nervi, l'accelerada autora de La col·laboradora (Columna) no va escalfar la cadira. Dreta o asseguda sobre una cama, va lluir una escotadíssima brusa negra per on sobresortia un simpàtic sostenidor d'acolorida pedreria. Emulant els autors de còmic va repetir una vegada i una altra un dibuix en les dedicatòries: un cambrer amb una ampolla de cava. «És una forma de donar-los les gràcies per venir i per llegir-me, de dir-los que es mereixen que els pagui una copa», va aclarir minuts abans de, entremaliada, fer-se fotografiar amb Mario Conde.

Més calmades són les firmes de l'autor de Quan érem feliços (Destino). «Jo també portava sabates Goril·la», li diu entusiasmada una lectora al periodista Rafael Nadal. «És que de petit quan en compraves uns d'aquesta marca et regalaven unes pilotes amb les quals jugàvem al frontó a les escales de la catedral de Girona», aclareix l'escriptor, que no entén «els que diuen que Sant Jordi és un rotllo». «Amb el desig que et desperti records i emocions» va ser la seva dedicatòria més repetida, evocadora, com el seu llibre.