El geni que va renovar l'art de la ceràmica

la Pedrera reivindica la figura de Josep Llorens Artigas (Barcelona 1892-1980) a través d'una gran exposició dedicada al ceramista. Unes 150 obres d'aquest artista, provinents la majoria de col·leccions privades, algunes mai vistes, estaran a l'abast del públic gràcies aArtigas. L'home del foc,que estarà oberta fins al 2 de setembre vinent a la sala de l'Obra Social de Catalunya Caixa a l'emblemàtic edifici d'Antoni Gaudí.

Artigas va ser un renovador de l'art ceràmic occidental. Va suprimir tota decoració figurativa i va investigar la qualitat i les possibilitats de l'esmalt amb què vestia les seves obres de gres, amb pinzell o bufant. «El meu pare no repetia mai la composició de l'esmalt que aplicava. Les apuntava totes als seus diaris. Cada peça era única», va recordar ahir Joan Gardy Artigas, hereu de la passió paterna. «No buscava la perfecció, volia que les seves obres tinguessin vida, que emocionessin, parlessin», va afegir. D'entre les obres exposades, destacaClar de lluna(1927), cuita amb fum i feta amb esmalt de coure, considerada pel seu autor com «una obra mestra».

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

El pintor Frederic Amat, gran admirador d'Artigas, s'ha ocupat del muntatge de l'exposició, que rep el públic amb una cortina en què es projecta fum i remet a la xemeneia del forn construït per Artigas on coïa artesanalment les seves obres amb foc de llenya, una tècnica gairebé en desús que ell va recuperar. Una vegada es travessa aquesta cortina, el públic avança per una passarel·la de fusta que transporta el públic a través d'un camp de dunes de sílice -matèria primera del ceramista- en què sobresurten els gerros, la majoria agrupats per afinitat estètica, com si es tractés de bodegons. La seva proposta aconsegueix destacar la puresa de línies i la delicadesa d'unes peces exquisides, sense estridència. «He assistit a exposicions en què el continent esclafava el contingut, que era a penes existent», va criticar Amat. «S'ha d'aprendre de personatges del segle XX com Artigas, Miró i Català Roca, que van aconseguir amb molt poca cosa crear tot un univers».

EDAT D'OR / Un petit fragment en què Artigas apareix amb barret de copa i bigoti fent un discurs surrealista a la pel·lículaLa edad de oro,de Luis Buñuel, conclou la part dedicada a obres creades en solitari. A continuació s'exposen peces fetes en col·laboració amb Joan Miró i Raoul Dufy. Artigas va conèixer Dufy a París, on es va establir el 1922. També va col·laborar amb Albert Marquet i Georges Braque, entre d'altres. Però amb Miró va establir una gran sintonia. Junts van realitzar més de 400 peces i grans murals, com els de la seu de la UNESCO a París, la Universitat de Harvard, la Fundació Maeght i l'aeroport de Barcelona.